Quatre estudiants de primer de Magisteri hem creat aquest blog a petició del nostre professor de Didàctica general. En ell contem cadascuna de les classes d’aquesta assignatura agrupant-les per setmanes mentre reflexionem sobre el que ens passa tant dins com fora de l’aula.
Hui, 25 de novembre, és el dia contra la violència de gènere. És molt trist que exista un dia per a tindre que lluitar contra aquesta situació que no deuria de existir en ple segle XXI.
Aquest és un tema difícil de tractar. Quasi tots els dies es veu a les notícies un cas de violència de gènere. És molt trist que dones que han denunciat a les seues parelles o exparelles acaben assassinades per aquestos, que no tinguen la suficient protecció per a poder viure tranquiles.
Veient això, com van a denunciar dones que es troben en la mateixa situació si veuen que per denunciar acabes morta?
En molts casos, també hi han xiquets enmig, la qual cosa empitjora la situació. Alguns homes pensen que la millor forma de perjudicar a la seua exparella o exdona quan li han deixat és assassinant als seus xiquets. Mai entendre com una persona és capaç d'assassinar al seu propi fill per tal de fer dany a altra persona.
Pense que cada vegada la gent està més concienciada i tracta de fer front a aquest greu problema. Hui en Twitter es poden veure molts comentaris que serveixen com a suport per a les dones que es troben en aquesta situació i que també pot animar a que altres dones denuncien, que veuen que no estan soles. Un fet que mostra aquest suport és:
Es pot veure com es troba per damunt d'altres temes que en aquest país són molt importants, com és el fútbol. La policía també està movilizant-se molt per a intentar concienciar a la gent amb diversos tweets:
La millor forma per a acabar amb aquest greu problema és mitjançant l'educació. Si als teus fills els mostres que a una dona hi ha que respectar-la i que mai hi ha que pegar-li, acosar-la o insultar-la pense que la situació aniria millor. Però si els xiquets veuen constantment que diuen que les dones són el sexe "dèbil" o veuen el que està passant pot ser que pensen que això està bé.
Sincerament és un tema que és molt difícil aconseguir que desaparega però espere que entre tots aconseguim que desaparega prompte. I tu? Quina penses que és la solució?
El dijous 23, per a començar la clase, la nostra companya
Belén va parlar d’una exposició a l’ajuntament sobre dibuixos que fan els
xiquets quan están a la comisaria mentres que la seua mare denuncia que pateix violència
de gènere. Va dir que és interessant i pensé que té raó.
L'exposició s'anomena "Les altres víctimes" i us deixe el link a una notícia on explica de que tracta exactament:
Després ens posàrem en forma de quadrat per a comentar el
text “El tacto en la enseñanza”. Anàvem comentant pàgina per pàgina les coses
que ens havien cridat l’atenció. Belén va parlar sobre les diferents formes que
el mestre té per a dirigir-se a l’alumne, sent autoritari o intentant parlar de
forma propera.
Paula va dir que li agrada la part que diu la veu amb tacte
afavoreix el contacte. I té raó perquè la forma que tenim de comunicar-nos amb
altra persona pot afavorir o perjudicar la comunicació. Ana va dir que els
xiquets no són objectes, sinó que també són persones a les quals hi ha que
ajudar. I té raó perquè no es poden tractar com si no foren res.
Sara va dir que moltes vegades es diu més amb mirades que
amb paraules. I és veritat que a vegades mirar a una persona a la cara, als
ulls és millor que dir-li qualsevol cosa.
Tamara va dir que ella també va marcar aquesta part del text perquè li cridava
l’atenció.
Carles (professor) va dir que moltes vegades els mestres
tenen la culpa de que els xiquets es reboten per la seua forma de dirigir-se a
ell. Picar a l’alumne no serveix per a res.
Gema va comentar la frase que diu: “exiteix el silenci que
parla”. Diu que es senteix identificada amb això perquè a vegades viu aquesta
situació, necessita que algú estiga però no diga la solució.
Sara Bravo va dir que està bé que el mestre tinga en compte
la vida dels xiquets per a saber com tractar-los, però també és veritat que hi
ha que intentar tractar a tots de la mateixa forma. Això va portar a un tema de
debat: Podem tractar a tots els alumnes de la mateixa forma?
Sara Cusí va dir que en l’escola pot ser l’únic lloc on el
tracten amb tacte. Belén va dir que si el tractem de forma diferent els
companys poden fer-li bullying si coneixen els seus problemes. Aina va dir que
quan era xicoteta deixaven tirats als xiquets que no traien bones notes, sense
tindre en compte si tenien problemes i per això no traien bones notes. Comentà
que un amic seu traia notes baixes i ara té molt bones notes. També va dir que
els pares d’aquest xiquet estaven divorciats i això provocà altre debat: El
divorci suposa un problema per als xiquets?
Sara va dir que això perjudica als xiquets. Carles
(professor) va dir que si solucionen el divorci de forma raonable no té per què
ser un problema, ja que si els xiquets veuen que els seus pares són més feliços
així no té perquè perjudicar-les.
En la meua opinió, respecte a tractar els alumnes de la
mateixa forma o no, pense que hi ha que intentar que ningú senta que és
diferent de la resta perquè el professor el tracta de millor manera. També és
cert que és difícil tractar a tots per igual ja que cada xiquet és un món
diferent i pot tindre problemes greus i, per tant, necessitar més suport per
part del mestre que altres. Respecte si el divorci suposa un problema, pense
que no té per què ser així. Encara que supose un canvi en la vida dels xiquets,
opine el mateix que Carles.
Tornant al debat del tractament igualitari, Núria va dir que
perque un xiquet traga bones notes no significa que no tinga problemes i que
els xiquets que tenen problemes hi ha que tractar-los millor però tampoc de
forma exagerada ni amb pena. És cert que hi ha xiquets que amaguen els seus
problemes i tracten de dissimular com es senten en realitat.
Carles (professor) va resaltar això de que no hi ha que
tractar-los amb pena. Tampoc que no hi ha que ajudar tan sols als xiquets que
aparentment problemes. Igual la resta també tenen problemes però no els veiem.
Quan observem des de la distància veiem els problemes grans, quan ens acerquem
veiem més enllà.
També va resaltar que això no passa tan sols amb xiquets
menuts. Quan una persona no es sent qüestionada, s’expressa millor. Si es sent
qüestionada és més difícil.
Continuàrem comentant el text. Mar va dir que les paraules
es poden manipular però amb la mirada és més difícil enganyar. Va comentar
l’exemple del text, la relació que tenen la xiqueta i la professora.
Nuria Sánchez va dir que com a bon professor tens que
ocultar la teua vida, els teus problemes per a donar classe. Tens que separar
la vida privada i l’escola. Núria Cerrillo va dir que els xiquets tenen que
vore que els mestres també són persones i tenen problemes com ells. Carles
(professor) va dir que està d’acord amb ella, que en un moment donat tens que
mostrar els teus sentiments però no sempre. I jo també pensé que tens que
mostrar a vegades com te sents en realitat.
Sara Cusí va contar que hi havia una professora que semblava
un poc freda amb ells però un dia va dir que s’anava i començà a plorar. Carles
va fer altra pregunta: Per a ser mestre tens que tindre vocació?
Tots pensàrem que si però Carles va dir que no té per què.
Contà la seua història dient que ell no tenia vocació. Ell al principi pensà
que era un treball amb persones i buscava crear un món millor. Ell tenia
vocació per a canviar el món i va veure que l’educació era la seua ferramenta.
Ser mestre té una gran responsabilitat perquè treballes amb persones.
Aina va dir “a través de los ojos somos capaces de
hablarnos...”. això el relacionarem amb el debat d’abans (a vegades una mirada serveix més que les paraules). Vero Díaz va dir que
si fas un gest a un xiquet vergonyós que inspira confiança, és més fàcil que
aconseguixes que parle. Carles va dir que quan una persona està tensa, és més
agressiu. Els xiquets reaccionen a la nostra tranquilitat o nerviosisme.
Isabel va dir que els alumnes presten més atenció si el
professor viu el que diu, crea un ambient més còmode. Carla va dir que no és lo
mateix que un professor explique disfrutant o perque no té altra opció. Això
influeix en la forma que els xiquets anen a atendre.
Diana i Adrián van dir que eduques amb l'exemple, encara que
a vegades no te dones compte. Sara Cusí va dir que el mestre és un referent i té que tindre en
compte tot el que fa. Ana va dir que tots eduquem, no tan sols tenen que fer-ho
els mestres. Aquesta imatge reflecteix el que seria predicar amb l'exemple, encara que en aquesta cas fa referència al paper dels pares en l'educació:
Miguel va dir que no està d’acord amb el tema dels exemples
negatius. Diu que si tu eres fumador no provoca res negatiu en els alumnes.
Rita va dir que ningú pot prohibir-ho o canviar la seua forma de vida, els seus
hàbits per ser mestre. Carles (professor) va dir que ell agradeix que li
prohibiren fumar perquè gràcies a això ha deixat el tabac.
Laura va contar que dona classes de natació a xiquets de 8
anys i que té un xiquet amb autisme i a vegades li costa fer algunes
activitats. També va dir que els seus pares no tenen molt tacte amb ell i que
el que ella pot ajudar-le és poc perquè tan sols està 2 hores a la setmana amb
ell. Carles va dir que no importa la quantitat sinó la qualitat. I té molta
raó.
A mi em va cridar l’atenció: “los buenos profesores no temen
mostrar que tienen dificultades con algunas cosas”. El motiu pel qual vaig
escollir aquesta frase és que, com a mestre i possiblement com a referent dels
alumnes, tens que ensenyar als xiquets que ningú és perfecte i que tots
necessitem ajuda alguna vegada. D’aquesta forma, els xiquets veuran més fácil demanar-te
ajuda quan la necessiten,
Van continuar parlant altres companys, fins que tots
haguérem dit alguna cosa relacionada amb aquest text. Aquesta classe va servir
per a reflexionar sobre diverses coses: com tractar a un xiquet amb problemes,
si com a mestre tens que mostrar o no els teus sentiments, si hi ha que tractar
a tots iguals, si ser mestre té que ser per vocació o no…
I tu què penses? Qualsevol persona pot ser mestre?
Ahir, dia 20 de
novembre, es va celebrar el dia mundial dels xiquets. Data de gran importància
per a totes i tots els que defenem els drets dels xiquets i xiquetes, dia que
serveix per conscienciar sobre aquells més desfavorits i un dia per parlar de
totes aquelles institucions que dia a dia s’esforcen perquè hi haja menys
desigualtats.
El dimarts 14, Carles va arribar a classe i va esperar que estiguérem
tots en silenci. Després, vam organitzar les taules en grups perquè algunes
taules estaven en fila.
Va eixir Sara a contar que a Alzira un home va matar a la
seua filla i la mare d’aquesta, quan tornà del treball es va trovar amb les
ambulàncies, els bombers, la policía…, a la seua filla morta i al seu marit
inconcient perquè s’havia tirat del segon pis. Per si voleu llegir la notícia, us la deixe ací:
Carles va explicar que la violència de gènere és, solament,
la violència per part d’un home a una dona. No obstant això, també hi ha violència
de dones cap als homes. També va explicar, que la societat patriarcal en que es
basa la nostra societat, suposa que els homes sempre hagen d'estar per
damunt de les dones i aquestes per baix dels homes. També, va dir que les
dones aprenen el paper de secundàries i la major part ho aprenen a l’escola des de ben menudes.
Després, Carles va llegir un fragment anterior de la part
del text, que ens va manar llegir l’anterior setmana.
Més tard, vam opinar per grups sobre una part del text “El tacte
en l’Ensenyament”. Al nostre grup li va tocar: “El tacte es manifesta com una
influència sutil”. És la història d’un xiquet que per ser musculós, els professors
no confíen en ell i pensen coses roïns sobre ell com que es droga. No
obstant això, un dia, el xiquet parla amb la professora i li conta que no fa
els deures perquè esta treballant en un restaurant per tal de comprar-se una
moto. Al dia següent, el xiquet li dóna un paper amb un poema escrit per ell
mateix i vol que la professora el penge al tabló. La professora, en aquest
moment podria haver-li corregit les errades o menyspreat el seu treball, però
va actuar amb tacte, valorant al xiquet positivament pel seu treball.
D’aquest text, vam treure una conclusió principal. Moltes
vegades els professors no són concients de cóm poden influir en els seus
alumnes en el dia a dia amb les seues crítiques i opinions.
Quan cadascú dels grups vam fer la reflexió del seu text,
una persona de cada grup va dir les conclusions com per exemple, que una
professora no investiga que és el que li passa a l’alumna sinó que li fa notar
a esta que està ahí per a quan la necessite. En aquest cas, vaig participar i
vaig llegir una frase que m’havia cridat l’atenció “PER LO TANT, EL TACTE
INCLOU UNA SENSIBILITAT DE SABER QUAN DEIXAR PASSAR ALGO, QUAN EVITAR PARLAR,
QUAN NO INTERVINDRE O QUAN FER COM QUE NO ENS ADONEM D’ALGUNA COSA”.
Carles va dir que la responbilitat de que la clase no
funcione bé, és culpa del professor no dels alumnes. Vaig comentar jo amb una
frase “EL PROFESSOR HA D'ESTAR AL COSTAT DEL XIQUET I AJUDAR-LI A LOCALITZAR
ELS LLOCS PER ON POT CREUAR I TROBAR ELS MEDIS PER A ACONSEGUIR ARRIBAR A L’ALTRE
COSTAT, A AQUEST ALTRE MÓN, AMB ÈXIT”.
Després va parlar Mar i va dir les nostres conclusions,
mencionades anteriorment. Jo vaig afegir una frase del text “DE VEGADES, ELS
PROFESSORS NO ENS ADONEM DE LA INFLUÈNCIA QUE TENIM EN ELS NOSTRES ALUMNES,
INCLÒS EN AQUELLS QUE MENYS IMAGINEM”.
En altre grup, va parlar la nostra companya Vero. Va contar
la història d’una professora que li tenia enveja a una altra per com els seus
alumnes li feien cas en tot. Com a
conclusió, van dir que no tan sols has de tindre confiança en tu mateix
sinó que també has de saber transmetre-la als alumnes. Carles va afegir que un professor
no té que saber-ho tot. Cal canviar la posició que el professor ensenya a
una visió on és el professor qui crea les condicions necessàries per a l’aprenentatge.
Un altre text, donà peu a que férem una reflexió. Si un dia
quan jo siga professora, em trobe amb la mateixa situació de quan jo era l’alumna, espere reaccionar com a mi m’haguera agradat que en el seu moment la professora o
professor reaccionara. Jo sóc capaç de canviar la visió dels professors.
De nou, va eixir l’efecte “PIGMALIÓ”, és a dir, la valoració
positiva d’un alumne en concret perquè la professora té conciència que
aquest alumne té unes capcitats superiors.
Més tard, vam comentar entre tots la típica situació de que
per falta de temps, els professors donen amb presa moltes coses sense
profunditzar en ninguna d’elles.
Per últim, alguns companys com Vero, Eugenio, Ana i jo vam
donar la nostra opinió sobre el text. El text ens ha ajudat a donar-nos
compte que cada xiquet és un món i perquè en un futur, sapiem reaccionar davant diverses situacions.
Carles va dir: “NO AGAFEU EL TEXT COM UN MANUAL, L’IMPORTANT
DEL TEXT ÉS QUE ENS FA REFLEXIONAR SOBRE CÓM HEM ACTUAT O QUÉ HEM DIT”.
El dijous 16, va començar la classe Mar posant un vídeo titulat “Ser mestre”, en el que ix un xiquet que ho passa molt malament perquè el seu professor el tracta mal i apareix un altre xiquet que l’ajuda. Quan arriba un mestre nou, es preocupa per ell i vol ajuda-lo perquè ell també va passar per eixa situació. Després Mar va dir que es tractava d'un video bonic, perquè un professor si l’agrada ser-ho ha de fer el que siga per tal que els seus alumnes aprenguen. També, van dir alguns companys que té relació amb el tacte pedagògic i Rita ha afegit que li recorda també a l’efecte Pigmalió, comentat anteriorment.
Carles llançà una proposta per tal de fer-nos adonar-nos de com està distribuïda la classe i proposa que pensem com la posaríem perquè anàvem a parlar del tema de la distribució dels espais. Diana diu que han pensat en una forma en U, però el mestre aclarix que no cabem tots. Després Carles diu que en doble U seria una bona possibilitat. Una altra proposta és amb 3 files.
Finalment, vam pensar entre tots que la millor manera seria fer grups de 3 taules i 3 taules encaraes i els dels costat estarien més inclinats per comoditat. Com que aquesta proposta sembla la millor, ens posem d’aquesta manera i cada grup ha de dibuixar un plano de 1er, 2n, 3r i 4t cicle.
El primer dibuix incluou les taules juntades en forma de L posades en conjunt en forma de U i d’aquesta manera els xiquets estiguen en grup de manera que puguen vore la pissarra i també puguen treballar individualment. A més inclou: pissarra, taula del mestre, proyector, pissarra de deures, porta, suro de treball, biblioteca…
El segon dibuix, está fet amb les taules en grup de 4 persones que van cambiant cada
setmana de lloc i que inclou molts llocs on deixar treballs, així com un racó per llegir.
El tercer dibuix és paregut al primer, però el professor va enmig i les taules son de 3 alumnes per poder treballar més en grup.
El quart grup fa una distribució de U e inclou una paperera per tindre la classe neta i el professor està situat enfront a un costat.
A més parlem de que totes aquestes idees no són ni millors ni pitjors i que els xiquets estan sentats individualment o per parelles perquè normalment solen parlar molt i és una manera de que no parlen tant. El problema no són els alumnes, el problema són les activitats que no están preparades per cridar l’atenció dels xiquets i evitar que parlen d’altres coses. També alguns companys, comentaren com estaven disposats ells quan eren menuts com per exemple de 1 en 1, taules de 3 persones… i açò ens fa pensar que les propostes fetes a classe en la majoria del col·legis no es fan.
Per últim, els d’infantil es proposa que l'ideal seria que s'organitzaren en grups amb taules rodones i el bany ha d’estar dins l’aula perquè així el mestre o mestra no ha de deixar als xiquets sols molt de temps. Altres elements són: un moble amb plantes, finestra, assamblea (per contar històries), etc. A més, es comenta entre tots, que la mirada a la pissarra no és important en infantil i també els racons són molt usuals. D’infantil hi ha una assignatura específica dels espais perquè estàn molt estudiats i en grup és el més normal.
Per finalitzar la classe, Carles ens recordà que tenim que llegir un text. Es tracta d'una altra part de “El tacte en L’Ensenyament” i ens recordà també que podem apuntar-nos al seu grup de teatre, per tal d’aprendre més coses.
