- La racionalitat tècnica.
- La perspectiva pràctica.
- La perspectiva crítica.
Carles va aprofitar aquesta explicació per enllaçar-la amb les característiques que havíem pensat que deuria tenir un bon mestre. Algunes companyes van dir una característica i havien de dir amb quina perspectiva estava relacionada (tècnica, pràctica o crítica).
Quan vam acabar amb aquesta activitat, va decidir que ens posarem en cercle i llegirem les frases que ens havien cridat l'atenció en el text "Frankenstein educador":
La frase que més em va cridar l'atenció va ser: "Quien tenga a su cargo la educación de alguien debe poner en ello toda su energía, ha de multiplicar las solicitaciones, ha de comunicarle los saberes y saber hacer más elaborados, ha de equiparle cuanto más mejor para que, cuando deba encararse solo al mundo, pueda asumir lo mejor posible las opciones personales, profesionales o políticas que tendrá que tomar."
A més de llegir-la teníem que donar la nostra valoració de per què l'havíem escollit. El motiu pel qual vaig escollir-la és que defineix el que seria o deuria ser un bon mestre, aquell que té que preparar de la millor forma possible a un xiquet per a que estiga preparat per a afrontar el seu futur, sense cap por. Un mestre té la responsabilitat de formar el futur i per això ha de posar tot el seu interés i el seu coneixement en aconseguir traure el millor de tots els seus alumnes.
Als últims minuts de classe va posar un vídeo sobre l'efecte Pigmalión, que em pareix un tema prou interessant. Vos deixaré un exemple per si no sabeu què és:
L'efecte Pigmalión és molt important, ja que amb el que dius condiciones a una persona abans de que intente fer una cosa. Per tant, en comptes de fer que qualsevol persona no consiga alguna cosa perquè l'has dit que no podria o que no seria capaç, el que tens que fer és animar-le per a que arribe a aconseguir el seus objectius. Per a aconseguir això, hi ha que pensar abans de parlar ja que amb el que dius pots canviar el futur d'una persona amb les teues paraules.
Abans d'anar-nos-en ens va manar com a deures reflexionar sobre la finalitat del sistema educatiu reglat.
El dijous 21, Carles va tornar a demanar que alguna alumna eixira voluntària per a parlar sobre qualsevol cosa relacionada amb l'educació. Va eixir Tamara i va llegir un text relacionat amb el bullying. Ens va servir per a reflexionar quan podem considerar que es tracta de bullying i també sobre si hi ha més ara o fa anys. Vam arribar a la conclusió de que abans havia però no eixien molts casos a la llum i ara la gent està més conscienciada.
El bullying és un dels problemes més greus que hi ha a les escoles. Cada vegada la gent és més conscient del greu problema que hi ha i sorgeixen més iniciatives als col·legis per a intentar acabar amb ell. El principal problema és que moltes vegades la gent no parla per por i que és difícil controlar a tots, sobretot perque hui en dia moltes vegades el bullying s'amaga a les xarxes socials, davall de l'anonimat.
Després, vam continuar amb l'activitat de Frankenstein educador del dimarts, ja que havia gent a la que no li va donar temps participar. Quan vam acabar, Carles va fer un resum sobre el llibre perquè ens quedara més clar i vaig veure una imatge que vull remarcar perque em va cridar molt l'atenció. Era aquesta:
El motiu pel que vaig escollir-la és que últimament s'està debatint molt sobre la quantitat de deures que tenen els xiquets hui en dia. Molts pares diuen que no poden jugar tant de temps com voldrien perquè estan fent deures i, per això, pense que els mestres deurien tindre en compte això a l'hora de manar deures. Abans d'alumnes són xiquets i també necessiten temps per a descansar i disfrutar.
Per últim, vam debatre sobre la finalitat del sistema educatiu reglat. Una companya va dir que pensa que està bé que a les escoles les classes estiguen dividides segons l'edat perquè si no els únics que aprendrien serien els xiquets més menuts i els majors farien més de mestres que d'alumnes i al final acabarien avorrint-se.
A més, parlarem sobre si Espanya invertia suficient en educació o si Finlàndia tenia el millor sistema educatiu, entre altres coses perquè tampoc tinguerem molt de temps per a parlar ja que la classe acabà.
Abans d'anar-nos-en, Carles va dividir la classe en dos grups i va dir que cada grup llegira un text. A mi em va tocar "Las funciones sociales de la escuela" de Freire. A més de llegir-ho, teniem que fer un resum i marcar les frases que més ens cridaren l'atenció.
En la meua opinió, aquesta forma de donar la classe és molt bona, ja que d'aquesta forma aconsegueix que tots els alumnes donen la seua opinió i pugan reflexionar sobre diversos temes.
