QUÈ OPINEU D'AÇÒ?

En la meua opinió, un mestre traballa molt més de 25 hores. Estic molt farta d'escoltar comentaris d'aquest tipus. Molta gent opina que la nostra professió es molt fàcil, que tenim moltes vacances... i no es així. Un bon mestre, a més d'anar a classe, previament ha estat reflexionant i ideant la manera més adequada perquè els xiquets aprenguen i preparen tot tipus de proves per tal que els xiquets i les xiquetes puguen desenvolupar els coneixements adquirits.

Una gran part de la gent, no es dóna compte de que nosaltres, els i les mestres, som els que formem des del principi a qualsevol persona i que per això, som un pilar fundamental per a la societat.

Aquesta professió està molt devaluada des de fa unes quantes dècades i espere que entre tots canviem aquesta situació o percepció.

Tercera Setmana de Classe

El dimarts 26 la classe va començar amb la notícia que va llegir la nostra companya Ana d'una conferència sobre l'educació i finalment va presentar-nos dos llibres molt vells de l'educació que li havia prestat la seua mare.

Després, el professor ens va deixar un temps per repasar els textos que el dia anterior ens havia demanat llegir i marcar idees principals o frases que ens havíen cridat l'atenció. A continuació, ens juntarem per parelles amb textos diferents per contar a l'altre les idees principals del nostre propi text. Quan vam acabar, posarem en comú el que l'altre ens havia explicat o també podíem afegir informació del nostre text. D'ací van eixir moltes coses com que l'escola intenta ensenyar els valors de manera acrítica; que Reimer critica coses vigents com la custodia o el paper social; o que Garner diu que molts anys aprenem les mateixes coses.

Altres dades importants d'aquest dia van ser que parlarem també de que els pares moltes vegades deixen als seus fills a l'escola per ''treure-se'ls del mig'' i la mateixa vegada es queixen de que acaba perquè no saben que fer amb ells. Això ens pareix una vergonya perquè l'escola no serveix per això sino que és on ells poden desenvolupar-se com a persona i on aprenen com enfrontar-se al dia a dia o a diverses situacions que es donen a les seues vides. Perquè, com molt bé repeteix el professor cada dia:

A més que com vam dir, l'escola és un espai de socialització i d'aquesta manera una formació per a l'intervenció en la vida pública. Altre tema va ser la competitivitat, degut a què hui dia es veu molta competitivitat entre alumnes per guanyar més nota o per fer millor algunes coses. Tot açò passa perquè una persona està acostumada a tener èxit o fracàs però, com bé comentarem, cada alumne aprofita les lliçons d'una manera o altra i per això tindrá el seu propi èxit. Com a solució d'això, n'hi ha que proposar activitats més obertes i no posar límits.

El dijous 28, vam començar amb la lectura d'Aïna d'un escrit propi sobre els xiquets quan són petits tant com alumnes com fills.

Després, Carles va posar un PowerPoint explicant el que fa l'escola i més tard explicarà el que hauria de fer realment. Aquest PowerPoint inclou cites i musica i com teoria desaquem:

• La reproducció cultural.
• La reproducció social.

Respectes al llibres de text, cal destacar que la majoria de personatges que hi apareixen: escriptors, inventors, científics... són homes, amagant absolutament les dones. A més, els xiquets a l'escola aprenen a estar en silenci quan toca i a fer preguntes coherents i també els mecanismes de control extern com són la policia o les lleis passen a formar part d'un autocontrol gràcies a l'educació.

Després, va posar un vídeo d'una cançó de Pink Floyd on l'escola era una presó i començarem un debat sobre si aixó es així i si està bé i arribàrem a la conclusió de que s'ha desvaloritzat la figura del mestre o mestra perquè abans era més difícil ser-ho.

També, vam llegir cites de Lerena, Ángel Pérez o inclús de Apple que deia que per canviar una cosa primer hauríem d'analitzar-la. I, per últim, parlàrem de la funció educativa i la funció compensadora.

Finalment, el professor va demanar que veiéssim un document que n'hi ha penjat a l'Aula Virtual anomenat ''Pedagogía del Oprimido''de "Freire". Un text on es fa una crítica a la "concepció bancaria" que es dona a l'educació, és a dir, l'educador transmet i emmagatzema els coneixements als estudiants. L'educador bancari, té oprimit al "educando", és a dir, a l'estudiant. No vol que aquest aprenga més del que s'ha establit. Aquesta forma d'educar posa en un alt nivell a l'educador i per baix a l'estudiant. 
Una frase que m'ha cridat l'atenció ha sigut: "El educador es el sujeto del proceso; los educandos, meros objetos". 

Aquesta setmana hem trobat a "Twitter" un tweet  molt interessant de "Maldita Nerea" on mostra la seua opinió respecte al que ha passat a Catalunya i on resumeix el que nosaltres pensem sobre l'educació: que és una eina essencial per canviar el món: