sábado, 23 de diciembre de 2017

Una bufetada de realitat


La noticia que vinc a contar-vos hui és realment preocupant, ho al menys així m’ho sembla a mi. Una companya em va passar unes imatges que a continuació adjuntaré sobre uns twitts ofensius escrits per un professor d’Educació Primària. Açò és el que més m’impactà, ja que no es tracta de qualsevol persona sinó d’un docent que suposadament ha de preparar a la futura humanitat.

No sóc del tipus de persona que li agrada jutjar a la gent sense saber gran cosa d’aquestes però em resulta realment complicat pensar que una persona com aquesta pugi ser bon professor. Quan dic una persona com aquesta em referisc a la seua ideologia però sobre tot a la manera que té de expressar-la.

Els que somiem en ser algun dia mestres, vivim en la il·lusió que aquests sols són aquelles persones destinades a ser-ho, aquelles que són respectuoses amb els altres, educades, ambles, afectuoses... He d’admetre que quan vaig veure aquests twitts va ser com si en tiraren un poal d’aigua gelada, una bufetada de realitat. Una realitat que no m’agradava gens, en la que qualsevol persona pot ser professor.


jueves, 21 de diciembre de 2017

Última Setmana

Resultado de imagen de duda dibujoEl dimarts 19 de desembre, començàrem la última setmana de classe. En aquesta classe, Carles ens va deixar temps per a fer el treball en grup. El principal dubte que va sorgir va ser com distribuir el temps.


És molt difícil preparar una unitat didàctica i pensar totes les activitats que es poden fer sobre un tema concret. A més, hi ha que pensar en les possibles dificultats que poden sorgir als xiquets i com podries resoldre-les.

També és molt important la divisió del temps en cadascuna de les activitats. Alhora de preparar-les, tu pots pensar que durarà un temps determinat però tens que deixar un marge per si de cas passa alguna cosa.

El dijous 21 de desembre, va ser la última classe amb Carles. Ens va deixar temps per a acabar el treball o per a estudiar, ja que teníem un examen. També vam aprofitar per a resoldre dubtes sobre l'examen. Després d'una hora aproximadament, passàrem a fer altra cosa: l'avaluació.

Resultado de imagen de unitat didactica dibujoCarles ens va donar un foli en blanc i teníem que posar en una cara els aspectes positius i en altra els negatius sobre aquesta assignatura. Quan ho teníem fet, vam eixir de classe i vam deixar els folis al sòl.

Després, havíem de donar voltes al voltant dels folis i ,quan Carles donara una senyal, havíem d'agafar un foli del sòl que no fora el nostre. Quan ja teníem escollit ú, havíem de completar l'opinió d'aquest company amb la nostra i tornàrem a fer el mateix.

Al completar-la, tornàrem a deixar-la fora al sòl i escolliem una altra. Amb aquesta vam fer una cosa diferent. Carles va proposar que cantàrem o recitàrem el contingut que havia al foli que ens va tocar. Va ser una forma divertida d'acabar la classe.

Després de que tots ho fèrem, Carles va despedir-se de nosaltres.

Exemple a seguir?

Ahir, dimecres 20, vaig vore a les notícies una cosa que em va impactar. Va ocórrer a València, durant un partit de fútbol de querubins (xiquets de 4 i 5 anys). En aquesta categoria els xiquets no es juguen res, tan sols juguen per a divertir-se. 

El que va ocórrer va ser que, quan estava jugant un xiquet que era més bo que la resta, els pares començaren a queixar-se i a insultar-li.  L'entrenador local va decidir suspendre el partit i els pares van entrar al camp i començà la pelea entre ells, mentres que els xiquets miraven la ridícula escena. Aquí podeu vore el que va passar:




És aquest un bon exemple per als xiquets? 

Dona vergonya que hui en dia es vegen aquestes imatges i més tenint xiquets molt menuts al voltant. Aquesta escena no és la primera vegada que ocorreix i tampoc serà l'última. Quin tipus d'exemple volen donar els pares amb aquest comportament?

Resultado de imagen de NO A LA VIOLENCIA EN EL FUTBOLEn la meu cas, entrene a un equip d'aquesta edat. I és meravellós. A més, tinc la sort de no tindre a cap pare que pense que el seu fill serà el millor i es torne boig en meitat d'un partit i comence a cridar i insultar. Ells tenen clar que els xiquets anen a jugar per a disfrutar, no per a intentar guanyar alguna cosa. I això haurien d'entendre-ho tots els pares.

Molts xiquets prenen als seus pares com a referent. I, en el cas nomenat al principi, poden aprendre que la violència s'utilitza en situacions que no cal però si veuen que els seus pares ho fan, poden acabar fent-ho.

En aquesta notícia ocorreix en el fútbol. I és que cada vegada hi ha més violència injustificada, la gent utilitza qualsevol excusa per a agredir. I és molt trist. I tu? Què haries per a canviar-ho?


martes, 19 de diciembre de 2017

Tretzena Setmana

El dimarts 12, la nostra companya Paula ens va possar un video molt interessant. El video consisteix en un xic prou jove que ens conta la seua visió com a professor de l'educació i possa diversosos exemples que ell mateix ha experimentat donant classe.
Paula va dir que el video estava relacionat amb un tema que vam donar en classe de cóm ser un bon mestre i Ana va dir que també tenia que vore amb el tacte pedagògic.

En la meua opinió, este video m'ha agradat moltíssim perquè m'agrada escoltar les experiències de les persones i sobretot com aquestes han canviat la seua vida per complet. El xic esta emocionat quan parla de les seues classes anteriors i això em fa creure en que en el futur jo sere la que parle així dels meus i les meues alumnes.

Quan terminarem de parlar sobre el video, tots ens vam en grups per tal de seguir fent el nostre treball sobre la planificació didàctica.





El dijous 14, Carles va començar la classe preguntant si alguna persona tenia dubtes sobre el text que havíem de llegir: “¡Mañana examen!”.
Resultado de imagen de mañana examen libro

Sandra tenia un dubte sobre la pedagogia tecnològica i Carles començà a explicar el conductisme, dient que és una teoria de caixa negra perquè no mira a l’interior. En la pedagogia tecnològica, es parteix d’uns objectius generals que es concreten en uns objectius específics i d’ací passen als objectius operatius.

En aquest cas, l’avaluació consisteix en observar si s’han complert els objectius operatius. Els aspectes més rellevants que no es poden observar no s’avaluen. Per tant, és un model lògic però molt difícil. També va dir que aquest model no li agradava i mai ho va utilitzar en la seua vida professional.

Carles va plantejar una pregunta: “Tan sols és avaluable lo predible?”
La resposta és que no, perquè no es pot predir tot el que passaria en la classe.Lo millor és acostar-se a la realitat.

El model de procés parla de les característiques de les activitats.

Vam començar un debat sobre l'autoavaluació de l’alumnat. Eugenio va dir que la gent no és objectiva perquè busca traure millor nota i Aina va dir que tenia raó. Núria va dir que pensa que l'autoavaluació es refereix al seu esforç i no tant als resultats. Belén va dir que un professor preguntava que nota volia i s’hi la posava, sense avaluar per ell mateix. Noelia va dir que ho veia positiu i Kevin va dir que si però si el professor completa la seua autoavaluació. Carles va dir que si això era ètic, perquè si es autoavaluar-se el professor no ha d’opinar. El primer pas per a autoavaluar-se és que el professor accepte la nota que es pose l’alumne.

Carles va dir que estava d’acord amb el que va dir Núria, en l’autoavaluació l’alumne ha de valorar aspectes com l’esforç i no tant els continguts perquè es pot donar compte de que no ha aprés tot el que tocava. La responsabilitat d’avaluar és del professor no de l’alumne. Cap alumne es posa la nota, el tòpic la nota te l’has posat tu és falsa.

Després, Carles va passar a comentar les possibles preguntes per si teníem dubtes sobre què preguntava i ens va dir que no ens obsessionàrem amb l’examen.

Resultado de imagen de interrogantes png

Quan acabà amb això, ens deixà avançar el treball de grups.

miércoles, 6 de diciembre de 2017

Dotzena setmana


Aquesta setmana ha sigut especial perquè el dimecres 6 era el Dia de la Constitució i el divendres 8 era la Inmaculada Concepció pel que el dijous era pont i no hi hagué classe de didàctica. Però el dimarts sí que hi hagué, encara que com no podia ser d’una altra manera la classe acompanyà a la setmana i també va ser especial. No férem classe normal sinó que Carles ens deixà les dues hores per fer els nostres treballs de l’assignatura.

Per una banda, m’agradaria compartir per ací la informació que he trobat sobre el perquè d’aquests dos dies festius, ja que al llarg d’aquesta setmana he escoltat molts comentaris del tipus: “Vinga que aquesta setmana tenim festa!” o “És dimarts però sembla que és divendres.” Però quan preguntava per què era festa la gent responia d’aquesta manera: “Que més dóna!”, “Això és el de menys” o “L’important és que no tindrem que anar a classe.” Açò m’ha fet pensar cóm de ignorant i arreu és la societat (on jo m’incloc). Per açò, m’ha paregut una bona idea buscar un poc d’informació i descobrir d’una vegada per totes el motiu pel qual cada any els dies 6 i 8 de desembre es deixen les classes i el treball de costat.

En Espanya, el Dia de la Constitució es commemora la celebració del referèndum de 1978 en el que el poble espanyol va aprovar, per majoria, la actual Constitució, sent publicada en el Bolletí Oficial del Estat el 29 de desembre del mateix any, entrant en vigor el mateix dia de la seua publicació. Durant aquest dia, la Administració de l’Estat, les Forces Armades i els centre educatius celebren diversos actes commemoratius, ja que és festa nacional.

Aquest any en especial, este dia és un tant polèmic degut al que ha passat i està passant a Catalunya. Molts del que desitgen la independència demanen que es canvie el motiu pel qual hui és festa nacional: la Constitució, ja que en aquesta no hi ha lloc per a la divisió del país. Portant aquesta situació al nostre camp (la educació i els nens i nenes), hi ha qui diu que als centres educatius catalans s’adoctrina als xiquets perquè siguin independentistes i se’ls diu comentaris del tipus: “Espanya ens roba”.



La meua opinió és la següent: als col·legis es deuria d’ensenyar sense transmetre idees polítiques o religioses però els professors també són persones i sóc conscient que açò es pot evitar en certa mesura però no completament. Els xiquets són això xiquets i no deurien de tenir al cap problemes d’adults d’aquest tipus.

El dogma de la Immaculada Concepció significa que la mare de Jesús mai va tindre pecat original.

Per què és festa a Espanya? Perquè tant els reis com l’Església d’Espanya van destacar durant segles en la seua defensa d’aquest dogma, que no va ser declarat com a tal per la Santa Seu fins al 8 de desembre de 1858. La festa ja es celebrava en tot l’Imperi Espanyol des de 1644, i en tota l’Església des de 1708. En atenció a aquests mèrits, Pius IX va ordenar que una columna dedicada a la Immaculada fóra alçada en la Plaça d’Espanya de Roma. A més, és patrona de la Guàrdia Civil i de la infanteria espanyola des de la sorprenent victòria en la Batalla d’Empel (1585), atribuïda a la intercessió de Maria Immaculada.

Per què es celebra el 8 de desembre? Perquè l’Església commemora el naixement de la Mare de Déu el 8 de setembre. Per a determinar la data en la qual va ser concebuda Maria en el si de sa mare, cal restar 9 mesos: així arribem al 8 de desembre. Podem observar que l’elecció d’aquesta celebració en aquest dia no és molt precisa.




Pel que respecta a la meua opinió, voldria dir que aquesta festivitat és una prova més de que no vivim en un Estat laic, sinó que la religió del nostre país és clarament la catòlica. Em sembla molt bé que es celebren els dies claus de les religions, ja que no estic en contra d’elles, són el punt de suport de molta gent. Però el que no em sembla bé és que sols es celebre una religió.





Per l’altra banda, parlar-vos del treball de didàctica. Aquest consisteix en la realització d’un currículum integrat (elegeixes un tema, en el meu cas “l’aigua”, i penses en activitats per tractar-lo en totes les assignatures però no per separat sinó de manera conjunta) durant dues setmanes. A més, s’ha d’elegir el nivell al qual vols dirigir eixes activitats i, per tant, s’ha d’adaptar al nivell corresponent, perquè no es el mateix tractar amb xiquets de primer de Primària que amb xiquets de sext de Primària encara que siga el mateix tema.

L’esquema que ha de seguir el treball més o menys és el següent: títol, nivell, objectius generals i per àrees, continguts, tabla d’activitats, materials i instruments, i bibliografia.

El meu grup i jo hem elegit aquest tema perquè ens sembla un tema molt original, diferent i amb el que els xiquets i xiquetes poden aprendre molt. Per exemple, poden aprendre:
  • Sobre el cicle de l’aigua on entra la pregunta de per què plou.
  • Sobre higiene.
  • Sobre l’escalfament global i el canvi climàtic que està afectant a rius i pantans, la nostra principal font d’obtenció d’aquest element.
  • La importància i la necessitat de l’aigua per als éssers humans, no sols perquè som un 65% d’aigua sinó per molts motius més com la higiene o per fer el menjar. 
  • Sobre l’escassetat d’aigua al nostre planeta i la importància de l’estalvi.




jueves, 30 de noviembre de 2017

Onzena setmana

El dimarts 28, ix Irene i posa una cançó “La mestra” de Zoo que parla de la falta de creació, horaris estrictes.. etc., i on apareix Carme Miquel. Parla de l’actual educació, del que falla i ens ajuda a reflexionar sobre el que es necessari canviar. Irene diu que és pel canvi que va haver a l’escola des de la dictadura i per això el vídeo també està inspirat en una mestra de Barx. També està relacionat amb l’avaluació, el compromís de l’escola, l’escola com a ferramenta del canvi del món…



Introdueix que anem a parlar d’avaluació i anem a construir un esquema de quins apartats volem que tinga el treball i finalment hem d’agrupar-nos.


Vinyeta de Mafalda que reflexa que els 
xiquets ja es mostren nerviosos i s'agobien
pels exàmens que tenen. 


Comença Miquel dient que la paraula "avaluació" li recorda a exàmens. Aïna diu que no hauria de ser així perquè les hores que es passen a una cadira estudiant i que després no done resultat es molt emprenyat i es genera patiment, ràbia i estrès, competència. Sara afegis que l’examen porta a memoritzar i qui te la responsabilitat? ella pensa que es del alumnes perquè no sabem estudiar.  A més diu que el nombre té molta importància.

Tweet que mostra el patiment, la
ràbia i l'estrès que tenen els
xiquets hui dia.

Es debat sobre qui te la culpa de donar-li eixa importància i Carla pensa al contrari que Sara i opina que la culpa és del professor quan et fa exàmens que són de frases tal qual del llibre. Sara Bravo diu que la culpa és del sistema educatiu i així comença altre debat de qui posa la nota mestre o alumne. Carles, els professor,  diu que per canviar l’escola el primer que hem de fer es canviar la manera d’avaluar.

Altre tema del que es parla és la diferència entre avaluació i qualificació. Qualificació és reduir l’avaluació a categories i posar notes i l’ avaluació són els instruments que utilitzem per tindre dades de tot.. També Aïna diu que es la situació del xiquet per poder ficar una nota però Carles aclarix es diu que no ho és però ho hauria de ser però també es pensa que no pot ser-ho. Rita aclarix que ha de ser objectiu en temes de si un alumne no té a mateixa ideologia política o religió… etc. Carles aclarix que mai pot ser objectiva perquè el mestre o mestra dissenya els instruments perquè objectiva pot ser la correcció però el disseny no.  A més té el poder de escollir els criteris per avaluar. Quan es parla de subjectivitat no es arbitrarietat sinó una subjectivitat raonada.

A continuació, Belén conta una experiència de un professor seu que posava notes sense tenir en compte res, tan sols mirant les cares.

Quan parlem d’avaluació s’ha de tindre en compte molts factors i no tan sols les qualificacions. Com es relaciona avaluació i exàmens, hem d’aclarar que no es necessari fer exàmens per avaluar sinó utilitzar diferents instruments per a emetre un judici de qualificació i menys en primària. Amb el tema de l’èxit, solen tindre’l qui mira que vol cadascun dels professors per fer-ho com ells volen sense tindre en compte com ho han de fer realment.



L’últim tema del dia d’avui són els diferents processos. Els processos interns i externs- els interns són per exemple treballs a classe en grup o el blog que es fa a classe (coses que ha manat per aprendre i d’ahí ix l’avaluació) i externes posar un examen qualsevol d’un tema tan sols llegit.

Per finalitzar l'explicació d'avui del treball ens ha posat a la pissarra les pautes que podem seguir per fer-ho:



-----PAUTES PER AL TREBALL (2 setmanes-10 dies)----

-Títol

-Nivell

-Objectius (generals i per àrees)

-Continguts


-Activitats (millor obertes) i si s’avalua posar-ho (si agrada o no, si funciona o no…)
-Biografies






I per exposar, n’hi ha que triar 1 o 2 activitats. Respecte a l’ informació que ha donat del treball també ens diu que el que més importa és el procés i les activitats. A més, resol alguns dubtes. Finalmente, comencem a fer el treball en grups.


El dia 30, el mestre Carles ens deixa la classe per avançar el treball pendent i va per la classe a resoldre els dubtes que els diferents grups tenen. A més, dona una explicació ràpida i esquemàtica de com planificar les classes i parla de posar-nos d’acord per escollir el dia d’exposició del treball com a màxim al pròxim dimarts.

Les pautes que dona per al treball són:


-Detecció d’idees prèvies (motivació)
-Activitats d’informació, aportació i continguts
-Activitats de producció
-Activitats de posada en comú

Al nostre grup hem continuat reflexionant sobre les activitats que anem a fer i com tenim dubtes sobre la planificació de l’horari i les assignatures peguntem al mestre totes les que tenim. Hem tret algunes conclusions com que per fer activitats n’hi ha que tindre en compte moltíssims factors i el temps es imprescindible. A més, hem aprés que amb tan sols una manera d’avaluar podem crear en el xiquet una motivació o desmotivació o inclús una confiança o desconfiança en ells mateixos.

El deure per al pròxim dia serà llegir un document penjat anomenat "Mañana examen".