martes, 7 de noviembre de 2017

Setena Setmana

El dimarts 31, en primer lloc, parlarem del blog, per a posar-nos les piles. El professor va explicar que val un 20% i que tots els continguts estan fluixos i necessiten més reflexió. A més, ens va dir que hem de posar etiquetes i comentar les fotos o vídeos publicats.


En segon lloc, Sandra posà un vídeo i mentre esperàvem que s'encenguera l'ordinador ens explicà que el vídeo és de la seua escola, que li pareix interessant i la cançó que canten els alumnes d'infantil i primària és d'Aspencat. Aquest vídeo parla de plurilingüisme, valors, amistat, cultures, il·lusió, ganes de somiar, etc. A més, Carles preguntà pel projecte educatiu a Sandra. Aquesta li va dir que hi ha prou gent estrangera a la seua antiga escala i per això és plurilingüe. El que es fa en aquesta escola que no es fa en altres és que celebren la LUEV (la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià) i també la tradició dels balls.




Després repassàrem el que trobàrem als llibres i no acabàrem a la classe anterior perquè faltaven alguns grups. Començà Belén que va dir que hi ha contradiccions com pel tema de la dona a casa. El llibre era de matemàtiques i diu que utilitzaria les mates per a coses de la vida. A la classe es donaria de la següent manera: primer explicaria el tema i després el relacionaria amb les mates i amb aprendre a escoltar, després reflexionaria amb més profunditat realment el tema de les mates i enviaria feina per a fer. Ella va dir que pensa que realment no les expliquen sinó que et diuen com fer-ho i ho fas així. En llengua tot és més monòton pel contingut i els exercicis. Tan sols és memoritzar.




Un altre grup, explicà que apareix principalment el sexisme i no aparecen persones amb discapacitat. La classe sería: llegir un text, fer preguntes, donar teoria i fer exercicis de teoría.


Adrián amb el llibre de castellà opinà que la metodologia no canvia i no ha evolucionat però el professor diu que abans de manera diferent també s'ensenyava. Una altra opinió és que el llibre li lleva llibertat al mestre.


Ana opinà que al seu llibre hi ha coses bones com l’educació amb valors i inclou un saber fer i un posar en pràctica que incita al professor a fer-ho. A més, fomenta la família.   


Del text dels professors: a Ana li cridà l’atenció que hi ha pares que es queixen perquè el mestre no utilitza els llibres sinó projectes (i el que volen és que canvie).
A més els llibres lleven professionalitat al professor i és fàcil fer classe sense llibre. També participà Sandra contant un cas en que lleven els llibres i treballen per apunts i opinà que és millor.


D’açò el mestre Carles va dir que el professorat no explica bé el que es fa a classe als pares o tutors legals, motiu pel qual aquests es queixen. A més, no hi ha comunicació en la família i la falta d’assistència dels pares a una activitat dels seus fills per a poder opinar.


Després el professor li fa una pregunta a Carles: la finalitat de primària és preparatòria per a la ESO? I diu que sí però que també s’aprén.
També afegeix que en la ESO es pot treballar de manera diferent i es imprescindible fer pensar als alumnes.


A continuació vam fer un recordatori entre tots del que hem donat fins ara: tipus de mestres, Frankestein, concepte d’educació, llibres com el de Freire, funcions de l'escola i currículum... Després donàrem el projecte educatiu del centre i el disseny de la pràctica i les relacions a l'aula.




Seguidament ens adentràrem en el tema del currículum on el disseny del currículum es pot dir que és el pont entre la teoria i la pràctica. Les persones que el dissenyen són; els polítics, el fabricant del llibre, el centre i el professorat que el dona en forma de pràctica.


Hem de tindre en compte que mai es fa la mateixa programació plantejada a classe perquè pot variar pel temps, per alguna cosa que els passe als alumnes, etc. i hauria de ser un document obert.




Els problemes sempre són els mateixos:
- Qué vaig a fer jo.
- Qué van a fer els xiquets.
- Els agents que intervenen.
- La organització i configuració de professionalitat docent.


Límits:
- Directrius curriculars dels nivells superiors de concreció.
- Dependència respecte als materials curriculars i els llibres de text.
- Propia formació i capacitat per seleccionar, organitzar i adaptar continguts.
- Marc organitzatiu del centre.
- Condicions laborals (quantitat d'alumnes).
- Avaluació i control extern existent.


Aspectes del disseny:
- Continguts. Quins i com organitzar-lo.
- Activitats d' ensenyament i aprenentatge: espais, temps i materials (com treballar).
- Activitats d'avaluació (com avaluar).


Després van sorgir dubtes: Aina opina que a l'article falta informació no sols del llibre, on es diu que els exercicis són amb resposta tancada, on s'ensenya que un pot ser exitòs o fracassat i opinem que això ha de canviar. Així és on entra la pedagogia.




Els últims temes del dia que vam comentar van ser:

- L'ús dels blocs multibase per a les tasques.


- El nou mètode de lectura de llegir una paraula sencera i no a poc a poc per treballar les deduccions i això millora la comprensió.







El dijous 2 , va començar la classe amb Laia contant-nos que la seua escola es trobava caient-se a trossos.

Per altra banda, Ana va posar una part d'una pel·lícula i va donar la seua opinió sobre que ella volia que introdugueren la dansa a les classes de l’escola perquè era una manera d‘expressar-se i que no li trobava el sentit a tocar la flauta o a escoltar cançons. El vídeo consistia en uns professors de dansa que anaven a un col·legi i aconsegien que en 5 dies els alumnos feren un ball meravellós.


Carles va dir que en les classes de música, l’objectiu del professor és que tots els xiquets aconseguisquen tocar una cançó però l’important deuria de ser el procediment, que és quan més aprenen els xiquets.






Entre tots, començàrem a dialogar sobre el currículum globalitzat, un text que ens havíem de llegir. Diverses de les coses que es van dir van ser: reconstruir el coneixement és, jo pense, una cosa però l'escola té que ajudar que es desenvolupen les idees sobre la realitat, per a canviar el món es necessita reconstruir els pensaments. Ara reconstuir el coneixement hi ha dubtar cal reflexionar, no cal donar tot per bo. En les escoles hi ha formes de comportar-se. Si el xiquets no aprenen a construir la democràcia des de l'escola en un futur anirà malament. Una bona experiència que ha de veure dins i fora de l'escola, una de les nostres companyes va comentar que ella tenia un hort en la seua escola i plantaven coses. La majoria de tendències de la rennovació de l’escola, especialment en aqueste país en els anys 80, s'utilitzava un currículum globalitzat.

Célestin Freinet





Després vam introduir Freinet, un pedagog francés que diu que els professors fiquen els coneixements al cap als alumnes i després els alumnes els reproduïxen.







A continuació continuàrem amb el tema del currículum:


La reconstrucció del pensament: jo pense una cosa i el que ha de fer l’escola es fer repensar a l'alumne. Només es pot construir a través del dubte i no tenint certesa. Partint de la base del dubte s’arriba a reconstruir el pensament.
A més, el currículum deuria de basar-se més en la experiència i en la relació entre dins de l’escola i fora perquè així és com els xiquets aprenen més. Per exemple: tenir un hort a l’escola o que els xiquets preparen una entrevista per fer als iaios dels xiquets sobre la seua infància (açò ho ha contat Carles sobre el seu fill).


Una modalitat de currículum globalitzador és la gent que treballa per projectes.


Raths diu que en igualtat de condicions una activitat és més gratificant (té més valor educatiu) que una altra si:

   1. Permet als xiquets efectuar eleccions informades per a realitzar l’activitat i reflexionar sobre les conseqüències de les seues accions.

       2. Assigna als estudiants papers actius (investigar, exposar, entrevistar, etc.) enlloc de passius (escoltar, omplir fitxes) en situacions d’aprenentatges.

   3. Exigeix als estudiants que indaguen sobre idees, aplicacions de processos intel·lectuals o problemes quotidians, bé personals o bé socials.

4. Propicia que els xiquets actuen amb objectes, materials i artefactes reals (tocant, manipulant, aplicant, examinant, recollint objectes i materials).

5. El seu acompliment pot ser realitzat amb èxit per xiquets a diversos nivells d'habilitat. (Tasques com imaginar, comparar, classificar o resumir, no imposen normes de rendiment úniques als resultats possibles de les mateixes).

6. Exigeix que els estudiants examinen, dins d'un nou context, una idea, una aplicació́ d'un procés intel·lectual o un problema actual que ha estat prèviament estudiat.

7. Requereix que els estudiants examinen temes o qüestions que els ciutadans de la nostra societat no analitzen normalment - i que, de manera general són ignorats pels principals mitjans de comunicació́: sexe, religió́, guerra, pau...

8. Propicia que els estudiants i els docents correguen riscos, no de vida o de mort, però̀ si d’èxit o fracàs.

9. Exigeix que els estudiants reescriguen, repassen, i perfeccionen els seus esforços inicials.

10. Estimula als estudiants a ocupar-se de l’aplicació́ i del domini de regles, estàndards o disciplines significatives.

11. Proporciona als estudiants una possibilitat de compartir amb altres la planificació́ d'un projecte, la seua realització́ o els resultats d'una activitat.

12. Si permet l'acolliment dels interessos dels alumnes per a que es comprometen personalment.

La seqüència didàctica és l’estructura de la unitat didàctica, és a dir, el tipus de tasques que faran professorat i alumnat.
Quan siguem mestres, haurem d'escollir algun d’aquests mètodes.
Distingim entre l’aprenentatge significatiu, que connecta amb el que ja sabies abans i que perdurarà més en el temps i el contrari que és l’aprenentatge de memoritzar.