Sisena Setmana de Classe

El dimarts 24, per a començar la classe, com tots els dies, una companya va fer una petita reflexió/valoració sobre un tema. Va ser Sandra i va parlar sobre una imatge que va vore a Twitter en la qual en la pissarra de la classe, hi havia un dibuix d’un xiquet i es veia a la professora esborrant-lo. No ens va mostrar la fotografia però crec que és aquesta:

Això mostra com l'educació en comptes de buscar fomentar la creativitat, la talla. A més, vol que tots segueixen el mateix camí i que ningú pense noves idees per ell mateix. En la meua opinió, l'educació deuria fomentar aquesta creativitat, ja que sinó, l'única cosa que intenta fer és crear robots i que ningú es desvie del camí que ells marquen.

Després d’això, Carles començà a explicar què és el currículum. És un projecte selectiu de cultura i que es fa realitat dins de les condicions de l’escola. A més, selecciona continguts codificats de forma singular i es realitza en unes determinades condicions polítiques, administratives i institucionals. També estan condicionades per les concepcions curriculars (concepcions psicològiques, epistemològiques, socials...). Dins del currículum oficial hi han 3 nivells de concreció:

·         Primer nivell: el que marca la llei (Decrets).

·         Segon nivell: cada centre.

·         Tercer nivell: programació d’aula.

També parlà del curriculum ocult, que són objectius que es plantejen però no es diuen perquè no queda bé.

Una cosa que em va cridar l’atenció que va dir Carles va ser: “La part més bonica de ser mestre és que cada dia pots pensar com vas a fer-ho, tens creativitat. Això fa que mantinga la il·lusió”. I té raó. Un mestre té que pensar quina és la millor forma de donar la classe, no tans sols llegir un llibre. Si sols llegises, en realitat no t’agrada la teua professió i arribarà un moment que ja no podras més, perquè tots els dies fas el mateix i t’avorriries. Sent mestre cada dia aprens coses noves i sempre tens que buscar com aconseguir mantindre als teus alumnes motivats.

Després d’aquesta reflexió de Carles, vam pensar en parelles dubtes sobre l’explicació que havia donat de currículum. D’aquesta forma ens donàrem compte si en realitat havíem entés l’explicació o no.

Al final de la classe, ens vam posar en grups per a pensar el tema del treball que hi ha que fer i ens va demanar que per al pròxim dia portàrem llibres de primària per a analitzar-los.

El dijous 26, la nostra companya Núria començà la classe posant un vídeo anomenat “Querido papá, algún día me llamarán puta”. Vos ho deixe ací penjat:

En ell, es pot reflexionar sobre l'educació, però referida sobretot a l'educació dels pares. També sobre el patiment de les xiques a l’escola i al llarg de la seua vida, continuament acosades o insultades, com si foren simples bromes. Els pares transmeteixen els seus valors als xiquets i si aquestos veuen un comportament masclista a casa o que els seus amics fan bromes desagradables, ells acabaran fent el mateix.

Per això, els pares deurien de veure aquest vídeo i així reflexionar sobre com volen que els seus xiquets cresquen, si volen que algun dia la seua xiqueta passe per aquesta situació o si volen fer alguna cosa per a canviar aquesta situació i aconseguir que les xiques pugan créixer disfrutant de la mateixa forma que els xics, sense tindre por.

Després d’aquest vídeo, Carles passà a comentar l’article “Les cultures negades i silenciades al currículum” de Jurjo Torres. En aquest, parla de que molts xiquets no es senten identificats amb els contiguts que hi ha al currículum perquè no es mostra la seua situació, la seua cultura, com pot ser el món femení, la cultura gitana, el món rural, els discapacitats, els homosexuals, la gent pobre... El legat que ens queda és una societat patriarcal que fa pressió sobre la dona.
Per tant, el currículum deuria buscar incloure a tota la gent.

Quan vam acabar amb això, ens vam posar en grups per a analitzar els llibres de primària. Entre les preguntes que ens va fer estaven: Què apareix en els llibres de text i què no? Què si li assigna fer a l’alumnat i al professorat?

Nosaltres vam escollir un llibre de llengua castellana de 5nt de primària. Amb la portada interpretàrem que es dona per fet que el treball es fa a casa:

Mirant els 8 temes literatura tan sols en ú d’ells ix una dona: Carmen Martin Gaite.

En les lectures o al llarg del llibre sempre ixen càrrecs importants d’homes: el jutge, el rei,  l’emperador, l’heroi... però mai dones. A més en la majoria de dibuixos ixen homes. L’estructura del llibre era aquesta:

1. Lectura.
2. Gramàtica.
3. Ortografia.
4. Vocabulari.
5. Comunicació oral.
6. Escritura.
7. Literatura.
8. Competències bàsiques (anàlisi i comprensió).
9. Activitats: recorda i repasa.

Per a nosaltres, en el repàs trimestral falta una pregunta en la qual els xiquets valoren el treball fet per ells i pels professors. També falta motivació ja que són monòtons. Tan sols l’últim exercici del tema és més creatiu, com per exemple, transformar un personatge fantàstic, inventar noves paraules... Pensem que, per a motivar als xiquets, tenen que haver més exercicis d’aquest tipus.

Què fa el professor?

Amb aquest llibre el seu treball està limitat a seguir el que hi ha. Primer es dona una explicació sobre el tema que toca en concret i després apliquen el que han aprés, fent activitats. Per tant, la classe és teòrica-pràctica, però sempre de la mateixa forma.

Què fan els alumnes?

Amb aquest tipus de classe, els alumnes tan sols tenen que escoltar el que diu el professor i contestar les preguntes, no hi ha interacció, participació.

Després, vam observar les portades d’altres llibres. En el llibre de matemàtiques de 2n de primària, la portada sembla més divertida del que en realitat és, hi ha publicitat subliminal i enganyosa. A més ixen 2 xiquets i una xiqueta. Era aquesta:

A més, observant 4 llibres em vist que tan sols en la introducció d’un tema ix l’escriptura braille, amb la qual mostra un tipus de discapacitat física (ceguera). Aquest llibre és el de matemàtiques de 6é de primària i en ell també ix la cultura musulmana, per la qual cosa mostra la diversitat cultural i la cultura egipcia. També ixen xiquets negres. Era aquest llibre:

En general, en tots els llibres, els xics en la majoria dels dibuixos porten roba blava i les xiques rosa i falda, els homes tenen un paper més important que les dones... Per això, hi hauria que canviar aquest format, ja que, conscient o inconscienment, donen menys importància a les dones i pot provocar que els xiquets comencen a pensar que ells són millors pel simple fet d'eixir més o de millor manera que les xiques. Les xiques poden pensar que sempre van a tindre un segon paper i això no és veritat. Tots som igual de importants.