NOVENA SETMANA

El dimarts 14, Carles va arribar a classe i va esperar que estiguérem tots en silenci. Després, vam organitzar les taules en grups perquè algunes taules estaven en fila.

Va eixir Sara a contar que a Alzira un home va matar a la seua filla i la mare d’aquesta, quan tornà del treball es va trovar amb les ambulàncies, els bombers, la policía…, a la seua filla morta i al seu marit inconcient perquè s’havia tirat del segon pis. Per si voleu llegir la notícia, us la deixe ací:

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2017/11/13/deguella-hija-anos-alzira-anunciarle/1640929.html

Carles va explicar que la violència de gènere és, solament, la violència per part d’un home a una dona. No obstant això, també hi ha violència de dones cap als homes. També va explicar, que la societat patriarcal en que es basa la nostra societat, suposa que els homes sempre hagen d'estar per damunt de les dones i aquestes per baix dels homes. També, va dir que les dones aprenen el paper de secundàries i la major part ho aprenen a l’escola des de ben menudes.

Després, Carles va llegir un fragment anterior de la part del text, que ens va manar llegir l’anterior setmana.

Més tard, vam opinar per grups sobre una part del text “El tacte en l’Ensenyament”. Al nostre grup li va tocar: “El tacte es manifesta com una influència sutil”. És la història d’un xiquet que per ser musculós, els professors no confíen en ell i pensen coses roïns sobre ell com que es droga. No obstant això, un dia, el xiquet parla amb la professora i li conta que no fa els deures perquè esta treballant en un restaurant per tal de comprar-se una moto. Al dia següent, el xiquet li dóna un paper amb un poema escrit per ell mateix i vol que la professora el penge al tabló. La professora, en aquest moment podria haver-li corregit les errades o menyspreat el seu treball, però va actuar amb tacte, valorant al xiquet positivament pel seu treball.

D’aquest text, vam treure una conclusió principal. Moltes vegades els professors no són concients de cóm poden influir en els seus alumnes en el dia a dia amb les seues crítiques i opinions.

Quan cadascú dels grups vam fer la reflexió del seu text, una persona de cada grup va dir les conclusions com per exemple, que una professora no investiga que és el que li passa a l’alumna sinó que li fa notar a esta que està ahí per a quan la necessite. En aquest cas, vaig participar i vaig llegir una frase que m’havia cridat l’atenció “PER LO TANT, EL TACTE INCLOU UNA SENSIBILITAT DE SABER QUAN DEIXAR PASSAR ALGO, QUAN EVITAR PARLAR, QUAN NO INTERVINDRE O QUAN FER COM QUE NO ENS ADONEM D’ALGUNA COSA”.

Carles va dir que la responbilitat de que la clase no funcione bé, és culpa del professor no dels alumnes. Vaig comentar jo amb una frase “EL PROFESSOR HA D'ESTAR AL COSTAT DEL XIQUET I AJUDAR-LI A LOCALITZAR ELS LLOCS PER ON POT CREUAR I TROBAR ELS MEDIS PER A ACONSEGUIR ARRIBAR A L’ALTRE COSTAT, A AQUEST ALTRE MÓN, AMB ÈXIT”.

Després va parlar Mar i va dir les nostres conclusions, mencionades anteriorment. Jo vaig afegir una frase del text “DE VEGADES, ELS PROFESSORS NO ENS ADONEM DE LA INFLUÈNCIA QUE TENIM EN ELS NOSTRES ALUMNES, INCLÒS EN AQUELLS QUE MENYS IMAGINEM”.

En altre grup, va parlar la nostra companya Vero. Va contar la història d’una professora que li tenia enveja a una altra per com els seus alumnes li feien cas en tot.  Com a conclusió, van dir que no tan sols has de tindre confiança en tu mateix sinó que també has de saber transmetre-la als alumnes. Carles va afegir que un professor no té que saber-ho tot. Cal canviar la posició que el professor ensenya a una visió on és el professor qui crea les condicions necessàries per a l’aprenentatge.

Un altre text, donà peu a que férem una reflexió. Si un dia quan jo siga professora, em trobe amb la mateixa situació de quan jo era l’alumna, espere reaccionar com a mi m’haguera agradat que en el seu moment la professora o professor reaccionara. Jo sóc capaç de canviar la visió dels professors.

De nou, va eixir l’efecte “PIGMALIÓ”, és a dir, la valoració positiva d’un alumne en concret perquè la professora té conciència que aquest alumne té unes capcitats superiors.

Més tard, vam comentar entre tots la típica situació de que per falta de temps, els professors donen amb presa moltes coses sense profunditzar en ninguna d’elles.

Per últim, alguns companys com Vero, Eugenio, Ana i jo vam donar la nostra opinió sobre el text. El text ens ha ajudat a donar-nos compte que cada xiquet és un món i perquè en un futur, sapiem reaccionar davant diverses situacions.

Carles va dir: “NO AGAFEU EL TEXT COM UN MANUAL, L’IMPORTANT DEL TEXT ÉS QUE ENS FA REFLEXIONAR SOBRE CÓM HEM ACTUAT O QUÉ HEM DIT”.


El dijous 16, va començar la classe Mar posant un vídeo titulat “Ser mestre”, en el que ix un xiquet que ho passa molt malament perquè el seu professor el tracta mal i apareix un altre xiquet que l’ajuda. Quan arriba un mestre nou, es preocupa per ell i vol ajuda-lo perquè ell també va passar per eixa situació. Després Mar va dir que es tractava d'un video bonic, perquè un professor si l’agrada ser-ho ha de fer el que siga per tal que els seus alumnes aprenguen. També, van dir alguns companys que té relació amb el tacte pedagògic i Rita ha afegit que li recorda també a l’efecte Pigmalió, comentat anteriorment.

Carles llançà una proposta per tal de fer-nos adonar-nos de com està distribuïda la classe i proposa que pensem com la posaríem perquè anàvem a parlar del tema de la distribució dels espais. Diana diu que han pensat en una forma en U, però el mestre aclarix que no cabem tots. Després Carles diu que en doble U seria una bona possibilitat. Una altra proposta és amb 3 files.

Finalment, vam pensar entre tots que la millor manera seria fer grups de 3 taules i 3 taules encaraes i els dels costat estarien més inclinats per comoditat. Com que aquesta proposta sembla la millor, ens posem d’aquesta manera i cada grup ha de dibuixar un plano de 1er, 2n, 3r i 4t cicle.

El primer dibuix incluou les taules juntades en forma de L posades en conjunt en forma de U i d’aquesta manera els xiquets estiguen en grup de manera que puguen vore la pissarra i també puguen treballar individualment.  A més inclou: pissarra, taula del mestre, proyector, pissarra de deures, porta, suro de treball, biblioteca…

El segon dibuix, está fet amb les taules en grup de 4 persones que van cambiant cada

setmana de lloc i que inclou molts llocs on deixar treballs, així com un racó per llegir.

El tercer dibuix és paregut al primer, però el professor va enmig i les taules son de 3 alumnes per poder treballar més en grup.

El quart grup fa una distribució de U e inclou una paperera per tindre la classe neta i el professor està situat enfront a un costat.

A més parlem de que totes aquestes idees no són ni millors ni pitjors i que els xiquets estan sentats individualment o per parelles perquè normalment solen parlar molt i és una manera de que no parlen tant. El problema no són els alumnes, el problema són les activitats que no están preparades per cridar l’atenció dels xiquets i evitar que parlen d’altres coses. També alguns companys, comentaren com estaven disposats ells quan eren menuts com per exemple de 1 en 1, taules de 3 persones… i açò ens fa pensar que les propostes fetes a classe en la majoria del col·legis no es fan.

Per últim, els d’infantil es proposa que l'ideal seria que s'organitzaren en grups amb taules rodones i el bany ha d’estar dins l’aula perquè així el mestre o mestra no ha de deixar als xiquets sols molt de temps. Altres elements són: un moble amb plantes, finestra, assamblea (per contar històries), etc. A més, es comenta entre tots, que la mirada a la pissarra no és important en infantil i també els racons són molt usuals. D’infantil hi ha una assignatura específica dels espais perquè estàn molt estudiats i en grup és el més normal.

Per finalitzar la classe, Carles ens recordà que tenim que llegir un text. Es tracta d'una altra part de “El tacte en L’Ensenyament” i ens recordà també que podem apuntar-nos al seu grup de teatre, per tal d’aprendre més coses.

Segona Setmana de Classe

El dimarts 19, Carles va començar la classe preguntant si algú volia contar alguna anècdota o qualsevol cosa relacionada amb l'educació. Com ningú va eixir voluntari, va decidir llegir un conte. Després d'això, va explicar les diferents perspectives que hi ha a l'educació:

• La racionalitat tècnica.
• La perspectiva pràctica.
• La perspectiva crítica.

Carles va aprofitar aquesta explicació per enllaçar-la amb les característiques que havíem pensat que deuria tenir un bon mestre. Algunes companyes van dir una característica i havien de dir amb quina perspectiva estava relacionada (tècnica, pràctica o crítica).

Quan vam acabar amb aquesta activitat, va decidir que ens posarem en cercle i llegirem les frases que ens havien cridat l'atenció en el text "Frankenstein educador":

La frase que més em va cridar l'atenció va ser: "Quien tenga a su cargo la educación de alguien debe poner en ello toda su energía, ha de multiplicar las solicitaciones, ha de comunicarle los saberes y saber hacer más elaborados, ha de equiparle cuanto más mejor para que, cuando deba encararse solo al mundo, pueda asumir lo mejor posible las opciones personales, profesionales o políticas que tendrá que tomar." 
A més de llegir-la teníem que donar la nostra valoració de per què l'havíem escollit. El motiu pel qual vaig escollir-la és que defineix el que seria o deuria ser un bon mestre, aquell que té que preparar de la millor forma possible a un xiquet per a que estiga preparat per a afrontar el seu futur, sense cap por. Un mestre té la responsabilitat de formar el futur i per això ha de posar tot el seu interés i el seu coneixement en aconseguir traure el millor de tots els seus alumnes.

Als últims minuts de classe va posar un vídeo sobre l'efecte Pigmalión, que em pareix un tema prou interessant. Vos deixaré un exemple per si no sabeu què és:

L'efecte Pigmalión és molt important, ja que amb el que dius condiciones a una persona abans de que intente fer una cosa. Per tant, en comptes de fer que qualsevol persona no consiga alguna cosa perquè l'has dit que no podria o que no seria capaç, el que tens que fer és animar-le per a que arribe a aconseguir el seus objectius. Per a aconseguir això, hi ha que pensar abans de parlar ja que amb el que dius pots canviar el futur d'una persona amb les teues paraules.

Abans d'anar-nos-en ens va manar com a deures reflexionar sobre la finalitat del sistema educatiu reglat.





El dijous 21, Carles va tornar a demanar que alguna alumna eixira voluntària per a parlar sobre qualsevol cosa relacionada amb l'educació. Va eixir Tamara i va llegir un text relacionat amb el bullying. Ens va servir per a reflexionar quan podem considerar que es tracta de bullying i també sobre si hi ha més ara o fa anys. Vam arribar a la conclusió de que abans havia però no eixien molts casos a la llum i ara la gent està més conscienciada.

El bullying és un dels problemes més greus que hi ha a les escoles. Cada vegada la gent és més conscient del greu problema que hi ha i sorgeixen més iniciatives als col·legis per a intentar acabar amb ell. El principal problema és que moltes vegades la gent no parla per por i que és difícil controlar a tots, sobretot perque hui en dia moltes vegades el bullying s'amaga a les xarxes socials, davall de l'anonimat.

Després, vam continuar amb l'activitat de Frankenstein educador del dimarts, ja que havia gent a la que no li va donar temps participar. Quan vam acabar, Carles va fer un resum sobre el llibre perquè ens quedara més clar i vaig veure una imatge que vull remarcar perque em va cridar molt l'atenció.  Era aquesta:

El motiu pel que vaig escollir-la és que últimament s'està debatint molt sobre la quantitat de deures que tenen els xiquets hui en dia. Molts pares diuen que no poden jugar tant de temps com voldrien perquè estan fent deures i, per això, pense que els mestres deurien tindre en compte això a l'hora de manar deures. Abans d'alumnes són xiquets i també necessiten temps per a descansar i disfrutar.

Per últim, vam debatre sobre la finalitat del sistema educatiu reglat. Una companya va dir que pensa que està bé que a les escoles les classes estiguen dividides segons l'edat perquè si no els únics que aprendrien serien els xiquets més menuts i els majors farien més de mestres que d'alumnes i al final acabarien avorrint-se.  
A més, parlarem sobre si Espanya invertia suficient en educació o si Finlàndia tenia el millor sistema educatiu, entre altres coses perquè tampoc tinguerem molt de temps per a parlar ja que la classe acabà.

Abans d'anar-nos-en, Carles va dividir la classe en dos grups i va dir que cada grup llegira un text. A mi em va tocar "Las funciones sociales de la escuela" de Freire. A més de llegir-ho, teniem que fer un resum i marcar les frases que més ens cridaren l'atenció.

En la meua opinió, aquesta forma de donar la classe és molt bona, ja que d'aquesta forma aconsegueix que tots els alumnes donen la seua opinió i pugan reflexionar sobre diversos temes.