El dimarts 14, Carles va arribar a classe i va esperar que estiguérem
tots en silenci. Després, vam organitzar les taules en grups perquè algunes
taules estaven en fila.
Va eixir Sara a contar que a Alzira un home va matar a la
seua filla i la mare d’aquesta, quan tornà del treball es va trovar amb les
ambulàncies, els bombers, la policía…, a la seua filla morta i al seu marit
inconcient perquè s’havia tirat del segon pis. Per si voleu llegir la notícia, us la deixe ací:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2017/11/13/deguella-hija-anos-alzira-anunciarle/1640929.html
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2017/11/13/deguella-hija-anos-alzira-anunciarle/1640929.html
Carles va explicar que la violència de gènere és, solament,
la violència per part d’un home a una dona. No obstant això, també hi ha violència
de dones cap als homes. També va explicar, que la societat patriarcal en que es
basa la nostra societat, suposa que els homes sempre hagen d'estar per
damunt de les dones i aquestes per baix dels homes. També, va dir que les
dones aprenen el paper de secundàries i la major part ho aprenen a l’escola des de ben menudes.
Després, Carles va llegir un fragment anterior de la part
del text, que ens va manar llegir l’anterior setmana.
Més tard, vam opinar per grups sobre una part del text “El tacte
en l’Ensenyament”. Al nostre grup li va tocar: “El tacte es manifesta com una
influència sutil”. És la història d’un xiquet que per ser musculós, els professors
no confíen en ell i pensen coses roïns sobre ell com que es droga. No
obstant això, un dia, el xiquet parla amb la professora i li conta que no fa
els deures perquè esta treballant en un restaurant per tal de comprar-se una
moto. Al dia següent, el xiquet li dóna un paper amb un poema escrit per ell
mateix i vol que la professora el penge al tabló. La professora, en aquest
moment podria haver-li corregit les errades o menyspreat el seu treball, però
va actuar amb tacte, valorant al xiquet positivament pel seu treball.
D’aquest text, vam treure una conclusió principal. Moltes
vegades els professors no són concients de cóm poden influir en els seus
alumnes en el dia a dia amb les seues crítiques i opinions.
Quan cadascú dels grups vam fer la reflexió del seu text,
una persona de cada grup va dir les conclusions com per exemple, que una
professora no investiga que és el que li passa a l’alumna sinó que li fa notar
a esta que està ahí per a quan la necessite. En aquest cas, vaig participar i
vaig llegir una frase que m’havia cridat l’atenció “PER LO TANT, EL TACTE
INCLOU UNA SENSIBILITAT DE SABER QUAN DEIXAR PASSAR ALGO, QUAN EVITAR PARLAR,
QUAN NO INTERVINDRE O QUAN FER COM QUE NO ENS ADONEM D’ALGUNA COSA”.
Carles va dir que la responbilitat de que la clase no
funcione bé, és culpa del professor no dels alumnes. Vaig comentar jo amb una
frase “EL PROFESSOR HA D'ESTAR AL COSTAT DEL XIQUET I AJUDAR-LI A LOCALITZAR
ELS LLOCS PER ON POT CREUAR I TROBAR ELS MEDIS PER A ACONSEGUIR ARRIBAR A L’ALTRE
COSTAT, A AQUEST ALTRE MÓN, AMB ÈXIT”.
Després va parlar Mar i va dir les nostres conclusions,
mencionades anteriorment. Jo vaig afegir una frase del text “DE VEGADES, ELS
PROFESSORS NO ENS ADONEM DE LA INFLUÈNCIA QUE TENIM EN ELS NOSTRES ALUMNES,
INCLÒS EN AQUELLS QUE MENYS IMAGINEM”.
En altre grup, va parlar la nostra companya Vero. Va contar
la història d’una professora que li tenia enveja a una altra per com els seus
alumnes li feien cas en tot. Com a
conclusió, van dir que no tan sols has de tindre confiança en tu mateix
sinó que també has de saber transmetre-la als alumnes. Carles va afegir que un professor
no té que saber-ho tot. Cal canviar la posició que el professor ensenya a
una visió on és el professor qui crea les condicions necessàries per a l’aprenentatge.
Un altre text, donà peu a que férem una reflexió. Si un dia
quan jo siga professora, em trobe amb la mateixa situació de quan jo era l’alumna, espere reaccionar com a mi m’haguera agradat que en el seu moment la professora o
professor reaccionara. Jo sóc capaç de canviar la visió dels professors.
De nou, va eixir l’efecte “PIGMALIÓ”, és a dir, la valoració
positiva d’un alumne en concret perquè la professora té conciència que
aquest alumne té unes capcitats superiors.
Més tard, vam comentar entre tots la típica situació de que
per falta de temps, els professors donen amb presa moltes coses sense
profunditzar en ninguna d’elles.
Per últim, alguns companys com Vero, Eugenio, Ana i jo vam
donar la nostra opinió sobre el text. El text ens ha ajudat a donar-nos
compte que cada xiquet és un món i perquè en un futur, sapiem reaccionar davant diverses situacions.
Carles va dir: “NO AGAFEU EL TEXT COM UN MANUAL, L’IMPORTANT
DEL TEXT ÉS QUE ENS FA REFLEXIONAR SOBRE CÓM HEM ACTUAT O QUÉ HEM DIT”.
El dijous 16, va començar la classe Mar posant un vídeo titulat “Ser mestre”, en el que ix un xiquet que ho passa molt malament perquè el seu professor el tracta mal i apareix un altre xiquet que l’ajuda. Quan arriba un mestre nou, es preocupa per ell i vol ajuda-lo perquè ell també va passar per eixa situació. Després Mar va dir que es tractava d'un video bonic, perquè un professor si l’agrada ser-ho ha de fer el que siga per tal que els seus alumnes aprenguen. També, van dir alguns companys que té relació amb el tacte pedagògic i Rita ha afegit que li recorda també a l’efecte Pigmalió, comentat anteriorment.
El dijous 16, va començar la classe Mar posant un vídeo titulat “Ser mestre”, en el que ix un xiquet que ho passa molt malament perquè el seu professor el tracta mal i apareix un altre xiquet que l’ajuda. Quan arriba un mestre nou, es preocupa per ell i vol ajuda-lo perquè ell també va passar per eixa situació. Després Mar va dir que es tractava d'un video bonic, perquè un professor si l’agrada ser-ho ha de fer el que siga per tal que els seus alumnes aprenguen. També, van dir alguns companys que té relació amb el tacte pedagògic i Rita ha afegit que li recorda també a l’efecte Pigmalió, comentat anteriorment.
Carles llançà una proposta per tal de fer-nos adonar-nos de com està distribuïda la classe i proposa que pensem com la posaríem perquè anàvem a parlar del tema de la distribució dels espais. Diana diu que han pensat en una forma en U, però el mestre aclarix que no cabem tots. Després Carles diu que en doble U seria una bona possibilitat. Una altra proposta és amb 3 files.
Finalment, vam pensar entre tots que la millor manera seria fer grups de 3 taules i 3 taules encaraes i els dels costat estarien més inclinats per comoditat. Com que aquesta proposta sembla la millor, ens posem d’aquesta manera i cada grup ha de dibuixar un plano de 1er, 2n, 3r i 4t cicle.
El primer dibuix incluou les taules juntades en forma de L posades en conjunt en forma de U i d’aquesta manera els xiquets estiguen en grup de manera que puguen vore la pissarra i també puguen treballar individualment. A més inclou: pissarra, taula del mestre, proyector, pissarra de deures, porta, suro de treball, biblioteca…
El segon dibuix, está fet amb les taules en grup de 4 persones que van cambiant cada
setmana de lloc i que inclou molts llocs on deixar treballs, així com un racó per llegir.
El tercer dibuix és paregut al primer, però el professor va enmig i les taules son de 3 alumnes per poder treballar més en grup.
El quart grup fa una distribució de U e inclou una paperera per tindre la classe neta i el professor està situat enfront a un costat.
A més parlem de que totes aquestes idees no són ni millors ni pitjors i que els xiquets estan sentats individualment o per parelles perquè normalment solen parlar molt i és una manera de que no parlen tant. El problema no són els alumnes, el problema són les activitats que no están preparades per cridar l’atenció dels xiquets i evitar que parlen d’altres coses. També alguns companys, comentaren com estaven disposats ells quan eren menuts com per exemple de 1 en 1, taules de 3 persones… i açò ens fa pensar que les propostes fetes a classe en la majoria del col·legis no es fan.
Per últim, els d’infantil es proposa que l'ideal seria que s'organitzaren en grups amb taules rodones i el bany ha d’estar dins l’aula perquè així el mestre o mestra no ha de deixar als xiquets sols molt de temps. Altres elements són: un moble amb plantes, finestra, assamblea (per contar històries), etc. A més, es comenta entre tots, que la mirada a la pissarra no és important en infantil i també els racons són molt usuals. D’infantil hi ha una assignatura específica dels espais perquè estàn molt estudiats i en grup és el més normal.
Per finalitzar la classe, Carles ens recordà que tenim que llegir un text. Es tracta d'una altra part de “El tacte en L’Ensenyament” i ens recordà també que podem apuntar-nos al seu grup de teatre, per tal d’aprendre més coses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario