El
dimarts 12, va ser el nostre primer dia de classe de Didàctica General. Tots estàvem
molt nerviosos perquè era la primera vegada que donàvem aquesta assignatura i perquè
no coneixíem el mestre.
Quan
va arribar el moment, Carles (el mestre), ja estava a la classe preparant-ho
tot i nosaltres vam anar pujant poc a poc del temps de descans.
El
primer que va preguntar Carles va ser si ja ens coneixíem els uns als altres i tots
vam dir que no. Amb aquesta resposta, el mestre va decidir fer un joc a la
entrada de la facultat, on cadascú va tindre que dir el seu nom i una
activitat que li agradava fer, junt amb una onomatopeia. Després, els altres
teníem que fer memòria per tal de enrrecordar-nos del nom i de les activitats que
li agradaven als nostres companys.
Una
vegada, va acabar el joc, vam pujar a la classe. Carles ens va dir que apuntàrem
les preguntes que volguérem que ell responguera, en un pòsit. Així ho vam fer. Les
vam pegar a la paret i entre un company i jo vam anar classificant aquelles qüestions
que eren semblants. Després, una altra xica va llegir les preguntes en veu alta i
Carles les va contestar. D’aquesta manera, Carles va resoldre tots els nostres dubtes.
Més
tard, ens va explicar de que aniria l’assignatura i els continguts d’aquesta.
Finalment,
vam veure una espècie de documental sobre la visió d’uns mestres del seu dia a
dia a les aules i ens va posar els deures d’explicar que era per a nosaltres
ser un bon mestre/a, a més de llegir-nos un document, anotar les coses que
per a nosaltres eren més importants i frases que volíem comentar.
Aquesta
primera classe em va resultar molt beneficiosa perquè vaig conèixer més als
meus companys. Carles es preocupa pel seus alumnes i aconsegueix que mostrem
interés per la seua assignatura. Vaig aprendre una altra tècnica de fer preguntes que
resulta més amena i que en un futur quan siga mestra vaig a poder utilitzar.
Amb el vídeo, em vaig emocionar perquè realment apareixien persones que disfrutaven
a l’aula donant classe que és el que jo faré en un futur.
El
dijous 14, va ser la segona classe de Didàctica. Vaig anar a classe amb els
deures que ens havia manat Carles.
En
primer lloc, vam comentar per files els textos que teníem que llegir a casa. Primer,
vam fer un resum i desprès vam llegir algunes de les frases que més ens havien impactat.
El meu text s’anomenava “És un regal” i les frases que m’agradaren van ser: “VOLER ES PODER”, “És un regal anar a
treballar cada dia.” i “ Per menuts que siguin, son persones amb idees, sentiments
i criteris.”
En
segon lloc, ens vam agrupar per parelles per tal de llegir al company el text
que havíem escrit sobre què és un bon mestre/a i completar el nostre text
amb les sugerències del company. Vam triar un dels textos, en aquest cas el
meu. Després, vam fer el mateix però, aquesta vegada amb una altra parella i dels
dos textos triàrem un. El text que vam elegir va ser el meu:
Finalment,
vam llegir els textos en veu alta i d’aquesta manera vam escoltar el que
pensaven els nostres companys respectant les diferents opinions.
De
deures, Carles ens va posar llegir fins la pàgina 41 del llibre “Frankenstein Educador”
i triar les frases que ens resulten més importants o significants.
Aquesta
dinàmica em resulta molt bona per tal de posar les idees en comú, conèixer més
els meus companys, respectar les diferents opinions i escoltar la gent.
