Exemple a seguir?

Ahir, dimecres 20, vaig vore a les notícies una cosa que em va impactar. Va ocórrer a València, durant un partit de fútbol de querubins (xiquets de 4 i 5 anys). En aquesta categoria els xiquets no es juguen res, tan sols juguen per a divertir-se. 

El que va ocórrer va ser que, quan estava jugant un xiquet que era més bo que la resta, els pares començaren a queixar-se i a insultar-li.  L'entrenador local va decidir suspendre el partit i els pares van entrar al camp i començà la pelea entre ells, mentres que els xiquets miraven la ridícula escena. Aquí podeu vore el que va passar:

És aquest un bon exemple per als xiquets? 

Dona vergonya que hui en dia es vegen aquestes imatges i més tenint xiquets molt menuts al voltant. Aquesta escena no és la primera vegada que ocorreix i tampoc serà l'última. Quin tipus d'exemple volen donar els pares amb aquest comportament?

En la meu cas, entrene a un equip d'aquesta edat. I és meravellós. A més, tinc la sort de no tindre a cap pare que pense que el seu fill serà el millor i es torne boig en meitat d'un partit i comence a cridar i insultar. Ells tenen clar que els xiquets anen a jugar per a disfrutar, no per a intentar guanyar alguna cosa. I això haurien d'entendre-ho tots els pares.

Molts xiquets prenen als seus pares com a referent. I, en el cas nomenat al principi, poden aprendre que la violència s'utilitza en situacions que no cal però si veuen que els seus pares ho fan, poden acabar fent-ho.

En aquesta notícia ocorreix en el fútbol. I és que cada vegada hi ha més violència injustificada, la gent utilitza qualsevol excusa per a agredir. I és molt trist. I tu? Què haries per a canviar-ho?

Sisena Setmana de Classe

El dimarts 24, per a començar la classe, com tots els dies, una companya va fer una petita reflexió/valoració sobre un tema. Va ser Sandra i va parlar sobre una imatge que va vore a Twitter en la qual en la pissarra de la classe, hi havia un dibuix d’un xiquet i es veia a la professora esborrant-lo. No ens va mostrar la fotografia però crec que és aquesta:

Això mostra com l'educació en comptes de buscar fomentar la creativitat, la talla. A més, vol que tots segueixen el mateix camí i que ningú pense noves idees per ell mateix. En la meua opinió, l'educació deuria fomentar aquesta creativitat, ja que sinó, l'única cosa que intenta fer és crear robots i que ningú es desvie del camí que ells marquen.

Després d’això, Carles començà a explicar què és el currículum. És un projecte selectiu de cultura i que es fa realitat dins de les condicions de l’escola. A més, selecciona continguts codificats de forma singular i es realitza en unes determinades condicions polítiques, administratives i institucionals. També estan condicionades per les concepcions curriculars (concepcions psicològiques, epistemològiques, socials...). Dins del currículum oficial hi han 3 nivells de concreció:

·         Primer nivell: el que marca la llei (Decrets).

·         Segon nivell: cada centre.

·         Tercer nivell: programació d’aula.

També parlà del curriculum ocult, que són objectius que es plantejen però no es diuen perquè no queda bé.

Una cosa que em va cridar l’atenció que va dir Carles va ser: “La part més bonica de ser mestre és que cada dia pots pensar com vas a fer-ho, tens creativitat. Això fa que mantinga la il·lusió”. I té raó. Un mestre té que pensar quina és la millor forma de donar la classe, no tans sols llegir un llibre. Si sols llegises, en realitat no t’agrada la teua professió i arribarà un moment que ja no podras més, perquè tots els dies fas el mateix i t’avorriries. Sent mestre cada dia aprens coses noves i sempre tens que buscar com aconseguir mantindre als teus alumnes motivats.

Després d’aquesta reflexió de Carles, vam pensar en parelles dubtes sobre l’explicació que havia donat de currículum. D’aquesta forma ens donàrem compte si en realitat havíem entés l’explicació o no.

Al final de la classe, ens vam posar en grups per a pensar el tema del treball que hi ha que fer i ens va demanar que per al pròxim dia portàrem llibres de primària per a analitzar-los.

El dijous 26, la nostra companya Núria començà la classe posant un vídeo anomenat “Querido papá, algún día me llamarán puta”. Vos ho deixe ací penjat:

En ell, es pot reflexionar sobre l'educació, però referida sobretot a l'educació dels pares. També sobre el patiment de les xiques a l’escola i al llarg de la seua vida, continuament acosades o insultades, com si foren simples bromes. Els pares transmeteixen els seus valors als xiquets i si aquestos veuen un comportament masclista a casa o que els seus amics fan bromes desagradables, ells acabaran fent el mateix.

Per això, els pares deurien de veure aquest vídeo i així reflexionar sobre com volen que els seus xiquets cresquen, si volen que algun dia la seua xiqueta passe per aquesta situació o si volen fer alguna cosa per a canviar aquesta situació i aconseguir que les xiques pugan créixer disfrutant de la mateixa forma que els xics, sense tindre por.

Després d’aquest vídeo, Carles passà a comentar l’article “Les cultures negades i silenciades al currículum” de Jurjo Torres. En aquest, parla de que molts xiquets no es senten identificats amb els contiguts que hi ha al currículum perquè no es mostra la seua situació, la seua cultura, com pot ser el món femení, la cultura gitana, el món rural, els discapacitats, els homosexuals, la gent pobre... El legat que ens queda és una societat patriarcal que fa pressió sobre la dona.
Per tant, el currículum deuria buscar incloure a tota la gent.

Quan vam acabar amb això, ens vam posar en grups per a analitzar els llibres de primària. Entre les preguntes que ens va fer estaven: Què apareix en els llibres de text i què no? Què si li assigna fer a l’alumnat i al professorat?

Nosaltres vam escollir un llibre de llengua castellana de 5nt de primària. Amb la portada interpretàrem que es dona per fet que el treball es fa a casa:

Mirant els 8 temes literatura tan sols en ú d’ells ix una dona: Carmen Martin Gaite.

En les lectures o al llarg del llibre sempre ixen càrrecs importants d’homes: el jutge, el rei,  l’emperador, l’heroi... però mai dones. A més en la majoria de dibuixos ixen homes. L’estructura del llibre era aquesta:

1. Lectura.
2. Gramàtica.
3. Ortografia.
4. Vocabulari.
5. Comunicació oral.
6. Escritura.
7. Literatura.
8. Competències bàsiques (anàlisi i comprensió).
9. Activitats: recorda i repasa.

Per a nosaltres, en el repàs trimestral falta una pregunta en la qual els xiquets valoren el treball fet per ells i pels professors. També falta motivació ja que són monòtons. Tan sols l’últim exercici del tema és més creatiu, com per exemple, transformar un personatge fantàstic, inventar noves paraules... Pensem que, per a motivar als xiquets, tenen que haver més exercicis d’aquest tipus.

Què fa el professor?

Amb aquest llibre el seu treball està limitat a seguir el que hi ha. Primer es dona una explicació sobre el tema que toca en concret i després apliquen el que han aprés, fent activitats. Per tant, la classe és teòrica-pràctica, però sempre de la mateixa forma.

Què fan els alumnes?

Amb aquest tipus de classe, els alumnes tan sols tenen que escoltar el que diu el professor i contestar les preguntes, no hi ha interacció, participació.

Després, vam observar les portades d’altres llibres. En el llibre de matemàtiques de 2n de primària, la portada sembla més divertida del que en realitat és, hi ha publicitat subliminal i enganyosa. A més ixen 2 xiquets i una xiqueta. Era aquesta:

A més, observant 4 llibres em vist que tan sols en la introducció d’un tema ix l’escriptura braille, amb la qual mostra un tipus de discapacitat física (ceguera). Aquest llibre és el de matemàtiques de 6é de primària i en ell també ix la cultura musulmana, per la qual cosa mostra la diversitat cultural i la cultura egipcia. També ixen xiquets negres. Era aquest llibre:

En general, en tots els llibres, els xics en la majoria dels dibuixos porten roba blava i les xiques rosa i falda, els homes tenen un paper més important que les dones... Per això, hi hauria que canviar aquest format, ja que, conscient o inconscienment, donen menys importància a les dones i pot provocar que els xiquets comencen a pensar que ells són millors pel simple fet d'eixir més o de millor manera que les xiques. Les xiques poden pensar que sempre van a tindre un segon paper i això no és veritat. Tots som igual de importants.

Quinta Setmana de Classe

El dimarts 10 d'octubre, vam començar la classe veient un video que el Carles propossà al mestre:

És un video que fa una reflexió sobre l'educació. Ens planteja la qüestió de perquè tot ha evolucionat excepte la forma de donar classe, la distribució de l'aula... A més, es compara amb el sistema educatiu Finlandés, un dels primers del món (que ja hem tractat a classe altres vegades) i dona prioritat al treball en equip i no a la competència, no tenen deures que fer a casa, els i les mestres estan molt valorats... A més, parla de donar-li la mateixa importància que a les matemàtiques a l'art i la dansa.

En la meua opinió, estic totalment d'acord amb tot el que diu aquest vídeo. El nostre sistema educatiu és molt antic i necessita un canvi. A més, voldria afegir o destacar unes quantes frases que m'han cridat l'atenció: "LOS PROFESORES SON HÉROES", "LOS CURRICULUMS LOS HACEN QUIENES CREAN LA POLÍTICA" i això no tindría que ser així, perquè cada volta que es canvia de partit polític es "manipula" l'educació. En la meua opinió, l'educació, tindria que estar dirigida per un Catedràtic d'educació i no per el partit polític que governe en eixe moment.

Desprès, ens hem juntat per grups de sis persones durant sis minuts i hem parlat sobre com seria el nostre Curriculum ideal. Hem posat les nostres idees en comú i han quedat aquestes:

• UN DIA A LA SETMANA, (NORMALMENT EL DIVENDRES), FER UNA ESPÈCIE DE ASAMBLEA ON ELS XIQUETS I LES XIQUETES REFLEXIONEN SOBRE ELS TEMES TRACTATS I ES PROPOSEN TEMES PER A LA SETMANA SEGÜENT.
•  LLIBERTAT CREATIVA.
•  UNA HORA DE DESCANS.
• SABER LLEGIR I ESCRIURE.
• QUE ELS MAJORS UNA VEGADA AL MES AJUDEN I PARLEN ALS XIQUETS MENUTS. 
• FER EXCURSIONS RELACIONADES AMB EL TEMARI.      
• DONAR LES MATEIXES ORES DE CASTELLÀ I DE VALENCIÀ, A MÉS D'ESTABLIR UNA BONA BASE D'ANGLÉS.

Altres idees que han triat els nostres companys han sigut:

-- APRENDRE A LLIGAR-SE ELS CORDONS. 

-- APRENDRE A TINDRE UNA HIGIENE

Aquest exercici em va ajudar tant a reflexionar com a debatir amb les meues companyes i amb la resta de la classe el que era el més adequat per posar al curriculum.

Després, vam comentar un text de Nieves Blanco "Saber Vivir" que teníem que haver llegit el cap de setmana. Les frases que més em van impactar van ser:

• "Las y los enseñantes tenemos un importante papel de mediación en ese proceso de conservación del mundo garantizado, para ello, que las y los jóvenes no sean controlados, moldeados, que no se les quite de las manos su propia oportunidad ante lo nuevo".

És a dir, els i les mestres som la ferramenta per a donar total llibertat als joves i que no siguen manipulats.

• "El conocimiento es algo que adquirimos, habitualmente con esfuerzo, tiene un carácter más intelectual y busca la universalidad, la objetividad lograda por el máximo desprendimiento de lo individual. El saber, en cambio, se adquiere sin esfuerzo y a veces sin consciencia, está ligado a la experiencia, a lo vivido, a lo contingente."

M'agrada que s'haja fet aquesta diferenciació perquè moltes vegades confonem aquestes dues paraules i les utilitzem com sinònims.

• "Educar, es preparar para la libertad" 

Aquesta frase, em resulta molt interesant i important. En la meua opinió, és fonamental l'educació per a que una persona puga raonar i parlar amb arguments. Quantes més coses sàpia la persona, més lliure serà perquè no es creurà tot el que li diuen (com passava abans).

Tercera Setmana de Classe

El dimarts 26 la classe va començar amb la notícia que va llegir la nostra companya Ana d'una conferència sobre l'educació i finalment va presentar-nos dos llibres molt vells de l'educació que li havia prestat la seua mare.

Després, el professor ens va deixar un temps per repasar els textos que el dia anterior ens havia demanat llegir i marcar idees principals o frases que ens havíen cridat l'atenció. A continuació, ens juntarem per parelles amb textos diferents per contar a l'altre les idees principals del nostre propi text. Quan vam acabar, posarem en comú el que l'altre ens havia explicat o també podíem afegir informació del nostre text. D'ací van eixir moltes coses com que l'escola intenta ensenyar els valors de manera acrítica; que Reimer critica coses vigents com la custodia o el paper social; o que Garner diu que molts anys aprenem les mateixes coses.

Altres dades importants d'aquest dia van ser que parlarem també de que els pares moltes vegades deixen als seus fills a l'escola per ''treure-se'ls del mig'' i la mateixa vegada es queixen de que acaba perquè no saben que fer amb ells. Això ens pareix una vergonya perquè l'escola no serveix per això sino que és on ells poden desenvolupar-se com a persona i on aprenen com enfrontar-se al dia a dia o a diverses situacions que es donen a les seues vides. Perquè, com molt bé repeteix el professor cada dia:

A més que com vam dir, l'escola és un espai de socialització i d'aquesta manera una formació per a l'intervenció en la vida pública. Altre tema va ser la competitivitat, degut a què hui dia es veu molta competitivitat entre alumnes per guanyar més nota o per fer millor algunes coses. Tot açò passa perquè una persona està acostumada a tener èxit o fracàs però, com bé comentarem, cada alumne aprofita les lliçons d'una manera o altra i per això tindrá el seu propi èxit. Com a solució d'això, n'hi ha que proposar activitats més obertes i no posar límits.

El dijous 28, vam començar amb la lectura d'Aïna d'un escrit propi sobre els xiquets quan són petits tant com alumnes com fills.

Després, Carles va posar un PowerPoint explicant el que fa l'escola i més tard explicarà el que hauria de fer realment. Aquest PowerPoint inclou cites i musica i com teoria desaquem:

• La reproducció cultural.
• La reproducció social.

Respectes al llibres de text, cal destacar que la majoria de personatges que hi apareixen: escriptors, inventors, científics... són homes, amagant absolutament les dones. A més, els xiquets a l'escola aprenen a estar en silenci quan toca i a fer preguntes coherents i també els mecanismes de control extern com són la policia o les lleis passen a formar part d'un autocontrol gràcies a l'educació.

Després, va posar un vídeo d'una cançó de Pink Floyd on l'escola era una presó i començarem un debat sobre si aixó es així i si està bé i arribàrem a la conclusió de que s'ha desvaloritzat la figura del mestre o mestra perquè abans era més difícil ser-ho.

També, vam llegir cites de Lerena, Ángel Pérez o inclús de Apple que deia que per canviar una cosa primer hauríem d'analitzar-la. I, per últim, parlàrem de la funció educativa i la funció compensadora.

Finalment, el professor va demanar que veiéssim un document que n'hi ha penjat a l'Aula Virtual anomenat ''Pedagogía del Oprimido''de "Freire". Un text on es fa una crítica a la "concepció bancaria" que es dona a l'educació, és a dir, l'educador transmet i emmagatzema els coneixements als estudiants. L'educador bancari, té oprimit al "educando", és a dir, a l'estudiant. No vol que aquest aprenga més del que s'ha establit. Aquesta forma d'educar posa en un alt nivell a l'educador i per baix a l'estudiant. 
Una frase que m'ha cridat l'atenció ha sigut: "El educador es el sujeto del proceso; los educandos, meros objetos". 

Aquesta setmana hem trobat a "Twitter" un tweet  molt interessant de "Maldita Nerea" on mostra la seua opinió respecte al que ha passat a Catalunya i on resumeix el que nosaltres pensem sobre l'educació: que és una eina essencial per canviar el món: