Huitena setmana

El dimarts 7 de novembre la classe començà amb l’aportació d’una companya. Ella ens va parlar de la desigualtat entre homes i dones que ella presència com a cambrera. Per suposat, aquesta desigualtat es troba present a l’escola, ja que aquesta no es troba aïllada dels problemes que hi ha al món.

La meua opinió sobre la desigualtat de gènere a l’escola és la següent: crec que la majoria de professors i professores no tracten igual als xiquets i xiquetes. Des de que aquests professors eren petits han rebut missatges sexistes i, per tant, transmitixen inconscientment el que han aprés. Com que es considera que les xiques són més sensibles que els xics, així és com es tracta als xiquets. El resultat final és que no es permet als xiquets expressar els seu sentiments lliurement perquè se’ls considera menys homes si ho fan. Açò desencadena conductes de superioritat cap a les xiques, les que més tard sofriran les conseqüències del masclisme. Si ja eduquem des de petits als xiquets i xiquetes de diferent manera, no podem esperar que quan es facin grans es comporten amb igualtat entre ells.

Després ens hem posat en grups de huit per fer una activitat sobre Freinet. L’últim dia de classe haguérem de buscar informació sobre Freinet i el que havíem de fer ara era compartir el que havíem trobat amb la resta del grup. Al meu parèixer aquesta és una molt bona activitat per treballar en grup, tindre l’opció de explicar el que has buscat i escoltar als altres.

Un poc de Freinet... Aquest va ser l’introductor de la impremta en l’escola i defensor d’una pedagogia que escolta als xiquets, s’inspira en els seus descobriments, els posa en contacte amb la natura i dona valor a les capacitats de cada un. Els xiquets s’expressaven lliurement amb la correspondència escolar, ja que Freinet defensava la lliure expressió. Cal dir que moltes de les coses que planteja, s’han aplicat a moltes aules posteriorment. A més, Carles ens digué que Freinet creia que castigar als xiquets no servia de res, ja que només es pot educar amb la dignitat i respectant als xiquets. Crec que no puc estar més d’acord amb aquesta afirmació. Els xiquets no són diferents als adults en el fet que saben pensar, pel que la millor manera de dir-los que han fet alguna cosa malament és raonant amb ells perquè això que han fet està mal. Estic completament en contra de dir-los: “fes això o no ho facis perquè jo ho dic i punt”.

Una altra activitat que van fer seguint en els grups de huit va ser una sobre les TIC. Aquesta consistia en pensar en activitats innovadores per a l’aula que continguen les noves tecnologies. Carles va dit que el que passa actualment és que hi ha moltes tabletes a les aules, la funció de les quals es merament substitutiva al llibre, ja que s’utilitza per a veure diapositives o tindre el llibre de sempre però digitalment en el que es fan les mateixes activitats de sempre. Des del meu punt de vista, açò es deu a que és més fàcil dir als pares dels xiquets que els compren tabletes que estar pensant contínuament en activitats innovadores per als xiquets. Com que els professors van a seguir cobrant a final de mes, ja que no hi ha ningú que els vigile o els puga fer fora del seu treball per una cosa així, es decanten per l’opció més fàcil: seguir un guió o el que és el mateix un llibre de text.

Algunes de les activitats innovadores que vam pensar entre tots van ser: posar vídeos i pel·lícules que poden ser comentades conjuntament, els xiquets poden plasmar la informació en un Power Point o en un Prezi i mostrar als seus companys el que han investigat, fer un blog tant entre tota la classe com per grups o fer videollamades amb alumnes d’altres països, açò pot ser molt nutritiu a nivell cultural, ja que els xiquets poden veure altres punts de vista i altres maneres de veure el món (obrir fronteres).

El dijous 9 de novembre, una companya començà la classe contant el que va presenciar davant d’un col·legi: un xiquet junt al seu pare estaven enfrontant-se amb una xiqueta fins que intervingueren dos professors. Al col·legi d’aquesta companya es tractaven els conflictes dels més petits amb els professors i els alumnes de segon de batxillerat i, així, dialogant, es resolien; en compte de castigar els xiquets.

L’aportació per part del nostre professor va ser la següent: legalment, quan el xiquet ix del col·legi ja no és responsabilitat dels professors; així i tot, hi ha vegades en les que els professors s’han d’implicar en problemes exteriors al centre que tenen a veure amb els alumnes. La meua opinió: si considerem l’escola com una extensió de la vida dels alumnes, que per a mi això és el que és, els professors han d’implicar-se amb els seus alumnes, saber que quins són els seus problemes i ajudar-los a resoldre’ls. Si els alumnes veuen en el professor una persona que els ajuda i els fa costat, la relació alumne/a-professor/a serà fluïda, empàtica i assertiva.

Seguidament tornàrem al tema de les TIC, tractat la classe anterior. La idea que ja tractarem és que moltes vegades les noves tecnologies (ordenadors portàtils, iPad, etc.) no canvien res.

Vegem un poc de teoria... Les ferramentes TIC poden ser:

• ·      Obertes, ho poden veure tots (ex.: el blog).
• ·      Tancades, ho veuen unes determinades persones (ex.: Moodle).

Model tradicional de ensenyar: TIC ajudar en l’explicació (pissarres digitals, presentacions, vídeos...), per a la realització d’activitats de control: qüestions, activitats tancades (sopes de lletres, encreuats, Jclic, Hotpotatoes...) i la utilització del llibre de text digital.

Recerca de informació: han de aprendre a contrastar la informació i veure la última actualització, fiabilitat, rellevància, intencionalitat. Saber transformar la informació en coneixement.

Treball en grup: l’alumnat no està acostumat a treballar en grup, el que es fa és repartir-se la informació i després ajuntar-ho.

Comunicació: en gent major es pot utilitzar Facebook o Twitter i en el cas de més xicotets, Edmodo, que és com un substitutiu de Facebook.

Per finalitzar la classe amb un bon sabor de boca, vam veure un documental sobre un excel·lent professor i els seus alumnes. Una de les activitats estrella d’aquesta classe és escriure una carta individualment, és a dir, l’alumne escriu sobre els seus pensaments, els seus sentiments o sobre el que li ha passat. Cada dia un alumne llig la carta que ha escrit a la seua llibreta a la resta de la classe. Aqueta és una bona manera de que els pensaments dels xiquets queden gravats. Amb aquest mètode el professor aconsegueix crear un ambient a la classe que permet a tots els alumnes expressar-se i, el que és molt important, empatitzar amb la resta.

El que ha de fer un professor és ensenyar que la vida té un gran valor. Aquest professor dóna molta importància als sentiments dels alumnes i porta 30 anys en el seu ofici, motiu pel qual de vegades altres professors van a veure les seus classes.

Al vídeo també es presenta un conflicte molt comú a totes les escoles. El menyspreu d’alguns alumnes cap a altres. El professor els renega i els xiquets sols diuen que bones paraules i ningú admitix haver-se rist d’un company pel que els demana als alumnes que reflexionen sobre els seus actes i que escriguen cartes en les seues llibretes. Uns dies després, els alumnes confessen els seus vertaders actes. Amb açò aprenem que moltes vegades és millor no forçar un xiquet perquè confessi alguna cosa i donar-li temps.

I, així, veiem esdeveniment rere esdeveniment com el professor es limita a escoltar, fer pensar, posar-se en la posició dels nens i a ser pacient. Per l’altra banda, els nens són els que van aprenent d’ells mateixos i dels seus companys, aprenen de les seues vivències personals i van superant tots junts problemes realment forts com la pèrdua d’un pare.

Aquest documental reflexa molt bé la idea de l’aula com un espai de vida. Els xiquets poden expressar els seus pensaments sense sentir-se jutjats. És clar que es necessita un llarg procés per aconseguir aquest ambient a una aula, però no és impossible. Un bon mestre no veu els seus alumnes com a objectes sinó com a subjectes, és a dir, com a persones.

Setena Setmana

El dimarts 31, en primer lloc, parlarem del blog, per a posar-nos les piles. El professor va explicar que val un 20% i que tots els continguts estan fluixos i necessiten més reflexió. A més, ens va dir que hem de posar etiquetes i comentar les fotos o vídeos publicats.

En segon lloc, Sandra posà un vídeo i mentre esperàvem que s'encenguera l'ordinador ens explicà que el vídeo és de la seua escola, que li pareix interessant i la cançó que canten els alumnes d'infantil i primària és d'Aspencat. Aquest vídeo parla de plurilingüisme, valors, amistat, cultures, il·lusió, ganes de somiar, etc. A més, Carles preguntà pel projecte educatiu a Sandra. Aquesta li va dir que hi ha prou gent estrangera a la seua antiga escala i per això és plurilingüe. El que es fa en aquesta escola que no es fa en altres és que celebren la LUEV (la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià) i també la tradició dels balls.

Després repassàrem el que trobàrem als llibres i no acabàrem a la classe anterior perquè faltaven alguns grups. Començà Belén que va dir que hi ha contradiccions com pel tema de la dona a casa. El llibre era de matemàtiques i diu que utilitzaria les mates per a coses de la vida. A la classe es donaria de la següent manera: primer explicaria el tema i després el relacionaria amb les mates i amb aprendre a escoltar, després reflexionaria amb més profunditat realment el tema de les mates i enviaria feina per a fer. Ella va dir que pensa que realment no les expliquen sinó que et diuen com fer-ho i ho fas així. En llengua tot és més monòton pel contingut i els exercicis. Tan sols és memoritzar.

Un altre grup, explicà que apareix principalment el sexisme i no aparecen persones amb discapacitat. La classe sería: llegir un text, fer preguntes, donar teoria i fer exercicis de teoría.

Adrián amb el llibre de castellà opinà que la metodologia no canvia i no ha evolucionat però el professor diu que abans de manera diferent també s'ensenyava. Una altra opinió és que el llibre li lleva llibertat al mestre.

Ana opinà que al seu llibre hi ha coses bones com l’educació amb valors i inclou un saber fer i un posar en pràctica que incita al professor a fer-ho. A més, fomenta la família.   

Del text dels professors: a Ana li cridà l’atenció que hi ha pares que es queixen perquè el mestre no utilitza els llibres sinó projectes (i el que volen és que canvie).

A més els llibres lleven professionalitat al professor i és fàcil fer classe sense llibre. També participà Sandra contant un cas en que lleven els llibres i treballen per apunts i opinà que és millor.

D’açò el mestre Carles va dir que el professorat no explica bé el que es fa a classe als pares o tutors legals, motiu pel qual aquests es queixen. A més, no hi ha comunicació en la família i la falta d’assistència dels pares a una activitat dels seus fills per a poder opinar.

Després el professor li fa una pregunta a Carles: la finalitat de primària és preparatòria per a la ESO? I diu que sí però que també s’aprén.

També afegeix que en la ESO es pot treballar de manera diferent i es imprescindible fer pensar als alumnes.

A continuació vam fer un recordatori entre tots del que hem donat fins ara: tipus de mestres, Frankestein, concepte d’educació, llibres com el de Freire, funcions de l'escola i currículum... Després donàrem el projecte educatiu del centre i el disseny de la pràctica i les relacions a l'aula.

Seguidament ens adentràrem en el tema del currículum on el disseny del currículum es pot dir que és el pont entre la teoria i la pràctica. Les persones que el dissenyen són; els polítics, el fabricant del llibre, el centre i el professorat que el dona en forma de pràctica.

Hem de tindre en compte que mai es fa la mateixa programació plantejada a classe perquè pot variar pel temps, per alguna cosa que els passe als alumnes, etc. i hauria de ser un document obert.

Els problemes sempre són els mateixos:

- Qué vaig a fer jo.

- Qué van a fer els xiquets.

- Els agents que intervenen.

- La organització i configuració de professionalitat docent.

Límits:

- Directrius curriculars dels nivells superiors de concreció.

- Dependència respecte als materials curriculars i els llibres de text.

- Propia formació i capacitat per seleccionar, organitzar i adaptar continguts.

- Marc organitzatiu del centre.

- Condicions laborals (quantitat d'alumnes).

- Avaluació i control extern existent.

Aspectes del disseny:

- Continguts. Quins i com organitzar-lo.

- Activitats d' ensenyament i aprenentatge: espais, temps i materials (com treballar).

- Activitats d'avaluació (com avaluar).

Després van sorgir dubtes: Aina opina que a l'article falta informació no sols del llibre, on es diu que els exercicis són amb resposta tancada, on s'ensenya que un pot ser exitòs o fracassat i opinem que això ha de canviar. Així és on entra la pedagogia.

Els últims temes del dia que vam comentar van ser:

- L'ús dels blocs multibase per a les tasques.

- El nou mètode de lectura de llegir una paraula sencera i no a poc a poc per treballar les deduccions i això millora la comprensió.

El dijous 2 , va començar la classe amb Laia contant-nos que la seua escola es trobava caient-se a trossos.

Per altra banda, Ana va posar una part d'una pel·lícula i va donar la seua opinió sobre que ella volia que introdugueren la dansa a les classes de l’escola perquè era una manera d‘expressar-se i que no li trobava el sentit a tocar la flauta o a escoltar cançons. El vídeo consistia en uns professors de dansa que anaven a un col·legi i aconsegien que en 5 dies els alumnos feren un ball meravellós.

Carles va dir que en les classes de música, l’objectiu del professor és que tots els xiquets aconseguisquen tocar una cançó però l’important deuria de ser el procediment, que és quan més aprenen els xiquets.

Entre tots, començàrem a dialogar sobre el currículum globalitzat, un text que ens havíem de llegir. Diverses de les coses que es van dir van ser: reconstruir el coneixement és, jo pense, una cosa però l'escola té que ajudar que es desenvolupen les idees sobre la realitat, per a canviar el món es necessita reconstruir els pensaments. Ara reconstuir el coneixement hi ha dubtar cal reflexionar, no cal donar tot per bo. En les escoles hi ha formes de comportar-se. Si el xiquets no aprenen a construir la democràcia des de l'escola en un futur anirà malament. Una bona experiència que ha de veure dins i fora de l'escola, una de les nostres companyes va comentar que ella tenia un hort en la seua escola i plantaven coses. La majoria de tendències de la rennovació de l’escola, especialment en aqueste país en els anys 80, s'utilitzava un currículum globalitzat.

Célestin Freinet

Després vam introduir Freinet, un pedagog francés que diu que els professors fiquen els coneixements al cap als alumnes i després els alumnes els reproduïxen.

A continuació continuàrem amb el tema del currículum:

La reconstrucció del pensament: jo pense una cosa i el que ha de fer l’escola es fer repensar a l'alumne. Només es pot construir a través del dubte i no tenint certesa. Partint de la base del dubte s’arriba a reconstruir el pensament.

A més, el currículum deuria de basar-se més en la experiència i en la relació entre dins de l’escola i fora perquè així és com els xiquets aprenen més. Per exemple: tenir un hort a l’escola o que els xiquets preparen una entrevista per fer als iaios dels xiquets sobre la seua infància (açò ho ha contat Carles sobre el seu fill).

Una modalitat de currículum globalitzador és la gent que treballa per projectes.

Raths diu que en igualtat de condicions una activitat és més gratificant (té més valor educatiu) que una altra si:

   1. Permet als xiquets efectuar eleccions informades per a realitzar l’activitat i reflexionar sobre les conseqüències de les seues accions.

       2. Assigna als estudiants papers actius (investigar, exposar, entrevistar, etc.) enlloc de passius (escoltar, omplir fitxes) en situacions d’aprenentatges.

   3. Exigeix als estudiants que indaguen sobre idees, aplicacions de processos intel·lectuals o problemes quotidians, bé personals o bé socials.

4. Propicia que els xiquets actuen amb objectes, materials i artefactes reals (tocant, manipulant, aplicant, examinant, recollint objectes i materials).

5. El seu acompliment pot ser realitzat amb èxit per xiquets a diversos nivells d'habilitat. (Tasques com imaginar, comparar, classificar o resumir, no imposen normes de rendiment úniques als resultats possibles de les mateixes).

6. Exigeix que els estudiants examinen, dins d'un nou context, una idea, una aplicació́ d'un procés intel·lectual o un problema actual que ha estat prèviament estudiat.

7. Requereix que els estudiants examinen temes o qüestions que els ciutadans de la nostra societat no analitzen normalment - i que, de manera general són ignorats pels principals mitjans de comunicació́: sexe, religió́, guerra, pau...

8. Propicia que els estudiants i els docents correguen riscos, no de vida o de mort, però̀ si d’èxit o fracàs.

9. Exigeix que els estudiants reescriguen, repassen, i perfeccionen els seus esforços inicials.

10. Estimula als estudiants a ocupar-se de l’aplicació́ i del domini de regles, estàndards o disciplines significatives.

11. Proporciona als estudiants una possibilitat de compartir amb altres la planificació́ d'un projecte, la seua realització́ o els resultats d'una activitat.

12. Si permet l'acolliment dels interessos dels alumnes per a que es comprometen personalment.

La seqüència didàctica és l’estructura de la unitat didàctica, és a dir, el tipus de tasques que faran professorat i alumnat.

Quan siguem mestres, haurem d'escollir algun d’aquests mètodes.

Distingim entre l’aprenentatge significatiu, que connecta amb el que ja sabies abans i que perdurarà més en el temps i el contrari que és l’aprenentatge de memoritzar.