Paula va dir que el video estava relacionat amb un tema que vam donar en classe de cóm ser un bon mestre i Ana va dir que també tenia que vore amb el tacte pedagògic.
En la meua opinió, este video m'ha agradat moltíssim perquè m'agrada escoltar les experiències de les persones i sobretot com aquestes han canviat la seua vida per complet. El xic esta emocionat quan parla de les seues classes anteriors i això em fa creure en que en el futur jo sere la que parle així dels meus i les meues alumnes.
Quan terminarem de parlar sobre el video, tots ens vam en grups per tal de seguir fent el nostre treball sobre la planificació didàctica.
El dijous 14, Carles va començar la classe preguntant si alguna persona tenia dubtes sobre el text que havíem de llegir: “¡Mañana examen!”.
Sandra tenia un dubte sobre la pedagogia tecnològica i Carles començà a explicar el conductisme, dient que és una teoria de caixa negra perquè no mira a l’interior. En la pedagogia tecnològica, es parteix d’uns objectius generals que es concreten en uns objectius específics i d’ací passen als objectius operatius.
En aquest cas, l’avaluació consisteix en observar si s’han complert els objectius operatius. Els aspectes més rellevants que no es poden observar no s’avaluen. Per tant, és un model lògic però molt difícil. També va dir que aquest model no li agradava i mai ho va utilitzar en la seua vida professional.
Carles va plantejar una pregunta: “Tan sols és avaluable lo predible?”
La resposta és que no, perquè no es pot predir tot el que passaria en la classe.Lo millor és acostar-se a la realitat.
El model de procés parla de les característiques de les activitats.
Vam començar un debat sobre l'autoavaluació de l’alumnat. Eugenio va dir que la gent no és objectiva perquè busca traure millor nota i Aina va dir que tenia raó. Núria va dir que pensa que l'autoavaluació es refereix al seu esforç i no tant als resultats. Belén va dir que un professor preguntava que nota volia i s’hi la posava, sense avaluar per ell mateix. Noelia va dir que ho veia positiu i Kevin va dir que si però si el professor completa la seua autoavaluació. Carles va dir que si això era ètic, perquè si es autoavaluar-se el professor no ha d’opinar. El primer pas per a autoavaluar-se és que el professor accepte la nota que es pose l’alumne.
Carles va dir que estava d’acord amb el que va dir Núria, en l’autoavaluació l’alumne ha de valorar aspectes com l’esforç i no tant els continguts perquè es pot donar compte de que no ha aprés tot el que tocava. La responsabilitat d’avaluar és del professor no de l’alumne. Cap alumne es posa la nota, el tòpic la nota te l’has posat tu és falsa.
Després, Carles va passar a comentar les possibles preguntes per si teníem dubtes sobre què preguntava i ens va dir que no ens obsessionàrem amb l’examen.
Quan acabà amb això, ens deixà avançar el treball de grups.
Sandra tenia un dubte sobre la pedagogia tecnològica i Carles començà a explicar el conductisme, dient que és una teoria de caixa negra perquè no mira a l’interior. En la pedagogia tecnològica, es parteix d’uns objectius generals que es concreten en uns objectius específics i d’ací passen als objectius operatius.
En aquest cas, l’avaluació consisteix en observar si s’han complert els objectius operatius. Els aspectes més rellevants que no es poden observar no s’avaluen. Per tant, és un model lògic però molt difícil. També va dir que aquest model no li agradava i mai ho va utilitzar en la seua vida professional.
Carles va plantejar una pregunta: “Tan sols és avaluable lo predible?”
La resposta és que no, perquè no es pot predir tot el que passaria en la classe.Lo millor és acostar-se a la realitat.
El model de procés parla de les característiques de les activitats.
Vam començar un debat sobre l'autoavaluació de l’alumnat. Eugenio va dir que la gent no és objectiva perquè busca traure millor nota i Aina va dir que tenia raó. Núria va dir que pensa que l'autoavaluació es refereix al seu esforç i no tant als resultats. Belén va dir que un professor preguntava que nota volia i s’hi la posava, sense avaluar per ell mateix. Noelia va dir que ho veia positiu i Kevin va dir que si però si el professor completa la seua autoavaluació. Carles va dir que si això era ètic, perquè si es autoavaluar-se el professor no ha d’opinar. El primer pas per a autoavaluar-se és que el professor accepte la nota que es pose l’alumne.
Carles va dir que estava d’acord amb el que va dir Núria, en l’autoavaluació l’alumne ha de valorar aspectes com l’esforç i no tant els continguts perquè es pot donar compte de que no ha aprés tot el que tocava. La responsabilitat d’avaluar és del professor no de l’alumne. Cap alumne es posa la nota, el tòpic la nota te l’has posat tu és falsa.
Després, Carles va passar a comentar les possibles preguntes per si teníem dubtes sobre què preguntava i ens va dir que no ens obsessionàrem amb l’examen.
Quan acabà amb això, ens deixà avançar el treball de grups.
