Quarta Setmana de Classe

El dimarts 3 d'octubre, la classe començà amb el que ja és un ritu, la xicoteta aportació d'una companya sobre el nostre tema estrella, l'educació. Aquesta va ser Sara, ella va parlar de la seua experiència com a monitora en un centre juvenil. Pel que sembla, ja anava quan era petita i ara segueix anant com a monitora, així que ha passat per tot el procés. Ens contava quan enriquidora era per a ella aquesta experiència i que va ser en aquest moment quan va decidir ser mestra de primaria. Així mateix, la reflexió del nostre professor Carles, la qual comparteixc, va ser que aprenem a la Universitat com ser bons mestres però també ho fem de les nostres experiències que transendiran en la nostra tasca educativa. Personalment, pense que aprenem a com tratar als xiquets mitjançant les experiències que compartim amb ells. Per tant, quantes més tinguem, més bons professors i professores serem en el futur.

A continuació, Carles ens posà un video sobre el sistema educatiu finlandés. Com bé sap molta gent, a aquest país fan molt bé aquesta tasca però amb el vídeo poguérem veure com ho fan realment. El sistema educatiu es caracteritza bàsicament per: menys deures, menys hores lectives, més activitats pràctiques en les que els alumnes veuen la finalitat d’allò que fan i, per tant, mostren més interés i motivació, no hi ha evaluació fins batxillerat i ensenyen a pensar, a veure la societat de manera crítica i, així, creen persones. També ensenyen valors com el respecte, pel que allí tots els treballs són igual de dignes.

Un altre tema que tractava el vídeo, era com s’ensenyava als que en un futur havien d’ensenyar, és a dir, als mestres. Es veia com els que estudiaven per ser mestres no ho feien perquè no havien pogut entrar en una altra carrera o perquè el treball de mestre és una eixida “fàcil” com molta gent pensa ací en Espanya, ho feien pel simple fet de que realment volien ser mestres.

El que més em va agradar del vídeo va ser la frase: "Menys es Més". Per a mi aquest lema té un gran significat darrere. A Espanya pensem que quantes més hores de treball, quants més deures, quant més temari memoritzat; més bons serán els nostres estudiants. I no ens donem compte de que amb tanta feina els fem avorrir l’escola, els llevem la il·lusió d’aprendre i els llançem a un precipici anomenat fracàs escolar. Açò és, des del meu punt de vista, el major error del nostre sistema educatiu. A Finlàndia s’apliquen molt bé el lema mensionat abans i vegem com són els seus resultats: magnífics.

Finlàndia és un gran exemple a seguir.

L’informe PISA (Programme for International Student Assessment1) és un estudi realitzat per la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) a nivell mundial que mesura el rendiment acadèmic dels alumnes en matemàtiques, ciència i lectura. El seu objectiu és proporcionar dades comparables que possibiliten als països millorar les seues polítiques d’educació i els seus resultats.

He trobat aquesta imatge navegant per Internet i m'ha semblat que expressa molt bé el nostre sistema educatiu i la nostra societat.

El dijous 5 d’octubre, començàrem la classe parlant sobre el text de Freire que havíem llegit a casa i sobre el que havíem reflexionat. Amb les aportacions d’algunes companyes i els aclariments del professor poguérem entendre el significat d’educació bàncaria/narrativa i d’educació problematitzadora. Per una banda, l’educació bàncaria consisteix en que una persona narra (el professor) i els altres escolten (els alumnes). Així, si el que volem és que l’educació canvie el món, amb aquest mètode no anem a conseguir-ho. Per l’altra banda, l’educació problematitzadora és aquella que com el seu nom indica crea problemes, ja que crea persones crítiques que entenen el món reflexionant i analitzant la realitat. Així, hi ha diàleg entre el professor i els alumnes i aquests poden expressar-se. Per concloure aquest apartat, cal dir que Freire planteja l’educació com una eina per canviar el món.

Seguidament, Carles ens posà un vídeo sobre el sistema educatiu de Corea del Sud. Igual que el sistema educatiu finlandés, aquest també és molt exitós, ja que 8 de cada 10 alumnes anen a la universitat. Al vídeo seguíem el dia a dia d’una estudiant de primer de batxillerat. Aquesta s’alçava a les sis del matí i es gitava a la una de la nit, pel que dormia 5 hores i feia una jornada de quasi 19 hores. Al eixir de l’institut, es passava unes 4 hores o més a la biblioteca fent deures i, després, acudia a classes particulars. La seua mare es justificava dient que, igual que les altres mares, sols volia el millor per a la seua filla, que aquesta fóra la millor i que les coses al seu païs eren així i punt.

A Corea del Sud, entrar a la univeristat és molt difícil donat el nivell i la competitivitat que hi ha. Els jóvens no disfruten de la seua adolescència per la pressió constant que senten quan pensen en el seu futur. Hi hagué dos coses que hem sorprengueren en aquest vídeo. Una va ser quan una xiqueta de només dotze anys deia que pensava que aprendre era millor que jugar. Sentir a aquesta nena dient això em va semblar molt trist, ja que es veu com els menjen el cap als nens i els lleven la llibertat. L’altra va ser que una alumna de 17 anys havia intentat suïcidar-se perquè al oposar-se a anar a l’escola, la seua familia i inclús els seus amics l’havien rebutjat. Ella pensava que aquell sistema educatiu els manipulava i els feia a tots iguals, no acceptava la diversitat ni la creativitat, sino que al seu país es pensa que sols hi ha un camí correcte a seguir. El nombre de suïcidis per la pressió dels estudis és preocupant. Com podien arribar a una cosa així? I el pitjor és que no veuen aquest problema, pensen que ho fan bé i, per tant, no fan res per canviar-ho.

Aquests dos vídeos em feren pensar en com de diferent és el món. Com pot ser que a una part del món (a Finlàndia) hi haja un sistema tan permissiu i lliberal i a l’altra (a Corea del Sud) un tan repressiu i dictatorial? A pesar de ser tan diferents els dos tenien una cosa en comú: eren exitosos. Però tenien moltes més coses diferents i, per poder veure-les, Carles ens va dir que per grups férem una taula amb el que caracteritzava cada sistema i així poguérem veure més clarament les diferències. Aquesta és la tabla que férem el meu grup: